Pàgines

dimarts, 22 d’agost del 2017

Una part de Montreal

A les 5 de la matinada el Marc i la Queralt ja han obert un ull, la Montse s’ha anat resistint el que he pogut però abans de les 6 ja estàvem tots ben desperts i no eren les 7 que ja havíem esmorzat i érem als gronxadors del parc del costat d’on hem passat la nit. Hi ha molts esquirols i no s’espanten gens. La Queralt s’ha oblidat ràpid del parc i ha trobat molt més divertit córrer amb els esquirols que grimpen a una velocitat enorme pels arbres. Tenen una cua a vegades més llarga que el cos i mooolt peluda.

Ens posem en marxa direcció al centre de la ciutat a través del caos de trànsit i obres que és Montreal a dia d’avui. I nosaltres amb aquest autobus per allà al mig. El Marc controlant tota l’estona les dues línies blanques de separació de carril a costat i costat mirant de no sortir-se’n. 

La Queralt aquests últims dies ha preparat la seva llibreta de viatge enganxant una imatge de tot allò que tenim previst veure (principals punts d’interès del viatge). La primera foto és de l’autocaravana i la segona de la nostra primera visita d’avui, el que ella en diu “la bola”. Es tracta de la Biosfera, una esfera de 76m de diàmetre realitzada amb estructura tubular metàl·lica formant una retícula tridimensional de barres i nusos. Ubicada dins del parc Jean-Drapeau fou construïda per la exposició universal del 1967 (pavelló d’EEUU).


Per arribar-hi creuem el pont Jacques-Cartier que també teníem moltes ganes de veure per la seva majestuosa estructura metàl·lica i que després contemplem passejant des de la riba, així com el Skyline de la ciutat de Montreal.


Tornem a agafar el “George” i per error del copilot, al indicar un trencant, entrem amb l’autocaravana al circuït de Formula 1 de Montreal situat dins d’aquest parc - illa, obert quant no hi ha Gran Premi només a patinadors, corredors i ciclistes.  Sortim de seguida, bé, millor dit després de 4 maniobres per mobilitzar el George i anem de nou cap a Montreal però pel pont de la Concòrdia perquè desemboca a l’Avinguda Pierre Dupuy on hi ha l’edifici Habitat 67, un edifici plurifamiliar de vivendes que son com peces de lego encaixades entre si deixant espais, com cristalls de sal (també construïts per la Exposició del 1967). No ens podem aturar i decidim que al final del viatge, que tornem a Montreal, ja hi vindrem de nou (foto extreta d'internet).


Ens arribem fins a l’estadi dels Jocs Olímpics del 1976. Des de l’avió ja vàrem veure’l, i és que la torre de 175 metres d’alçada inclinada 45 graus d’on penja la coberta de l’estadi retràctil no passen desapercebuts. Ara mateix està en rehabilitació estructural i això fa que badem per partida doble.

Donem una volta pel complex i d’aquí mirem d’anar fins al port Vell però és complicat, doncs els aparcaments que hi ha no admeten vehicles del tamany del nostre i al carrer és impossible. Decidim anar a aparcar-lo a un centre comercial, dinar i mirar de comprar una targeta sim per disposar de wifi. Comprar una targeta de prepagament no és fàcil si no tens ciutadania d’aquí.  Aprofitant que estem a ciutat volem mirar de resoldre aquest tema i així començar ruta connectats.

Ens enganxa un patac d’aigua a pocs metres de la caravana. Impressionant, en menys de 10 segons ens hem quedat xops de cap a peus. Quin fart de riure. Ens hem tingut que treure tota la roba, eixugar-nos bé amb tovalloles i canviar-nos. Mare meva quin temps. Un mateix dia pots tenir sol, núvol, diluvi i que torni a sortir el sol!. 

A la tarda ens dirigim a la següent fotografia del bloc d’imatges del viatge de la Queralt, la Basílica de Sant Josep, situada dalt d’un turó amb vistes sobre Montreal. Cal pujar 282 esglaons (els hem contat!) fins arribar dalt de la monumental església. 

Veient que al port vell i nucli històric hi haurem d’anar en metro, ho deixem pels darrers dies de viatge.  Decidim començar ruta arribant-nos a dormir a costat dels salts d’aigua del Parc des Cascades i Chute Droix.  Tot el camí plovent moltíssim i quan arribem s’ha començat a obrir el cel i ha sortit el sol. Son les 9 del vespre i ja sopats anem a dormir. Mica en mica ens anem posat al dia del Jet-lag amb les 6 hores de diferència horària.