Cabot Trail remullat !

Aquesta passada nit ens hem adormit escoltant musica celta, és el que té dormir al port a prop d’un pub. Ens llevem i el dia està tapat i cauen algunes gotes tal i com pronosticava yr.no (la nostra web meteorològica de referència). Aprofitant que tenim wifi gratuït consultem la previsió per a les properes 48 hores que passarem a Cabot Trail. El dissabte al Cap Bretó estarà tot tapat, plovent i amb forts vents però al migdia s’obrirà una finestra a la costa est just a l’entrada del Parc Nacional, i pel diumenge ja s’obren clarianes i es preveu assolellat a tota l’illa. Dilluns arriba un front de mal temps, per tant, cal aprofitar el que tenim.

 Ens quedem a espera de que el temps millori a Baddeck (on hem dormit) i visitem el museu dels invents de Graham Bell (entrada gratuïta amb el Discovery Pass). El museu està bé, sobretot per un dia de pluja com avui. Dona a conèixer molts invents del Sr. Bell a part del telèfon pel qual ha passat a la història. A part de badar per les vitrines, anem emplenant un llibret per nens i a la sortida la Queralt rep un diploma i un collaret que la declara Exploradora Experta!.

Deixem Baddeck passant abans per turisme on agafem mapes més detallats de Cabot Trail i iniciem la carretera en sentit antihorari. Atenció si aneu amb autocaravana, cal agafar la sortida 11, ja que si es segueixen les indicacions et porten per la 12 i més endavant caldrà agafar un ferry petit que no accepta caravanes i caldria recular !!!. Sort que ens han advertit a turisme !

Sembla que el vent va empaitant la nuvolada i sacsejant a en George. Anem direcció el Parc Nacional de les terres altes del Cap Bretó, els Highlands.  El paisatge és molt bonic tot i el temps que fa. La carretera te trams de forts pendents (hi ha trams que en George no passa dels 35 km/h amb el gas a fons). El vent i la pluja ens acompanyen així com l’esperança que s’obri una finestra a l’entrada del Parc Nacional,  que és on tenim previst fer la primera excursió que surt del Keltic Lodge, on dinem.

 Deixa de ploure, tot i que mirant a les muntanyes del fons, està ben tapat. Som valents, per tant, a estirar les cames. L’excursió va fins el cap Middle Head, son uns 4 kilòmetres i tot i emportar-nos paravents impermeables finalment no plou.

A punt d’arribar al cap de Middle Head, ens sobrevola una majestuosa àliga reial (la del coll blanca). Fem la fotografia com podem a corre cuita, no ens l’esperàvem!.  

De nou a la caravana, seguim carretera amunt contemplant el fantàstic paisatge que va resseguint tota la costa, els penya-segats de granet rosat, els boscos que cauen fins arran de mar, ... Anem parant en diferents miradors contemplant les vistes, a estones amb l’impermeable i altres sense.

En els miradors i excursions destacades dins del Parc Nacional, per als nens quan hi arriben es troben una petita caseta de fusta on dins hi tenen uns llibrets temàtics de la zona i entre les diferents activitats cal segellar-lo. Quina bona idea per motivar-los a baixar del cotxe i caminar !

Al dia ja li queden pocs minuts de llum i de nou torna la pluja. Passem la nit en un aparcament al costat de la platja de Black Brook, arrecerats del vent, on demà des d’aquí mateix sortirem a fer una excursió. Bona i ventada nit.