Pàgines

dijous, 8 de desembre de 2016

Estrasburg

La boira està molt més alta i de fet sembla que vulgui sortir el sol. Deixem l’allotjament d’Esguisheim, avui ja dormirem a Estrasburg. Enlloc d’anar-hi directes per l’autovia, prenem una carretera secundària entre vinyes per gaudir del paisatge (la ruta del vi). Hi ha estones que no es veu res més que la boira i la gebra penjant dels arbres i ceps, però de tant en tant quan s’escampa la boira gaudim d’entorns encisadors. Ens han encantat les vistes des de dalt les vinyes de Riquewihr i fins hi tot hem pogut veure sobre de Ribeauvillé com treu el nas el Castell de Sant Ulrich.

A mig camí cap a Estrasburg parem a Obernai. És un petit poblet emmurallat amb una gran església. Som dijous i hi ha mercat setmanal. Per un costat és distret però per l’altra les carpes i tendals de les parades ens impedeixen gaudir de les places i les cases, així com fer algunes fotografies.

Visitem el mercat de Nadal situat just fora de la muralla i comprem una corona de Nadal única. La senyora de la parada ens explica que no en fan dues d’iguals i que cadascú de la família fa una part de la corona. Ella fa la part de roba, el marit els detalls de fusta, el fill la ceràmica esmaltada, ... Té cors per penjar, de robes amb estampats d’estil japonès molt originals. Li comentem que ens agraden perquè son trencadors i ens explica que va anar ella a Tokyo de viatge i les va comprar expressament i que des d’aleshores envien guarniments nadalencs al Japó i per tot el món a través de la seva web (http://creation-alsace.com). La senyora és molt agradable i xerrem una bona estona.



Marxem cap a Estrasburg. Hem d’arribar abans de les dues a l’allotjament, hem quedat amb la propietària per a que ens lliuri les claus (Airbnb). Aquesta vegada ens allotgem a la planta baixa d’una torre antiga a quatre vents d’un barri residencial de la ciutat. És molt maca la casa i a fora tot està emblanquinat (les tanques, els arbres, el jardí...). Ha fet fa dies una enfarinada i la baixa temperatura ho manté. Continua fent solet.





Decidim anar a dinar quelcom ràpid cap al centre i veure el màxim possible de coses de dia abans de fer els mercats de Nadal.  Hi ha força policia i controls militaritzats a cada pont que dona accés al centre. Ens miren l’interior de les bosses i motxilles i et fan descordar la jaqueta per veure que no portes res d’estrany. Fa unes setmanes que hi ha alarma d’atemptats i es per això que han incrementat la vigilància. Fa respecte però alhora transmet seguretat. Anem directes a la catedral i ens quedem ben parats com autèntiques miniatures davant la majestuosa i imponent construcció. És impressionantment gran i la façana principal té tant treball en les pedres i vitralls que un es queda sense paraules en plena admiració o en estat contemplatiu. Decidim entrar i veure per dins l’enorme rosassa, la nau central, el rellotge astronòmic ... i fer-nos una idea de l’època com vivien, com la varen construir,…

Sortim i anem de dret a veure un arbre de Nadal gegant decorat ubicat a la plaça Kléber. Deixem pel final els mercats de Nadal, que ens contrasten perquè son més grans de mida i de nombre de parades que els que hem fet fins ara, es nota que estem a ciutat. Hi ha mercats disseminats per tota la ciutat, uns de artesania, uns altres de productes Alsacians, el dels Reis Mags, un amb productes d'un país convidat (al nostre any hi havia Portugal), … 



En una llibreria la Montse troba una liquidació de llibres de cuina i aprofita per comprar-ne tres a 4€ cadascun, una ganga. Un sobre cuina alsaciana, un altre només de postres i galetes i el tercer de pans d’espècies. Prefereix comprar-los aquí en francès, on encara pescarà alguna cosa, que no pas més endavant en alemany. 

Son gairebé les 7 de la tarda, tot a punt de tancar així que marxem cap a la casa on encendrem la llar de foc i descansarem una mica. Demà tindrem un dia de no parar a l’Europa-park, ja al costat d’Alemanya, com diu la Queralt, al Tibidabo d’aquí.