Remullats per Gyeongju

Hem arribat a Gyeongju amb el tren d’alta velocitat (KTX) des de Seül.  Plovia i el cel estava encapotat, de fet ha plogut tot el dia i encara plou ara, però no hem deixat de fer res del previst. 

La pluja durant tot el dia ha sigut fina però continuada, a estones una mica més forta però vaja, cap diluvi, només una mica més feixuc (paraigües, impermeables, plàstics,…).

Només arribar a l’estació ja hem comprat els bitllets de tren per Busan per d’aquí a dos dies i així ja anem tranquils. Després hem anat a turisme a preguntar pel bus que ens acostava a l’allotjament (nº 700) i que ens facilitessin un mapa per localitzar els punts a visitar. A continuació, hem perdut el bus davant nostre. Es veu que va coordinat amb el tren i clar, hem volgut fer masses coses. Així que ha tocat esperar una horeta pel següent en una cafeteria de l’estació, on hem aprofitat per fer un segon esmorzar. Avui hem matinat força i ho necessitem.

Agafem el bus 700 i uns 30 minuts més tards arribem al punt on hem quedat amb la noia de l’allotjament (hem reservat amb Airbnb). Només baixar del bus ens estant esperant, l’Ana i la seva parella, somrients i molt atents, sobretot amb la Queralt. Ja tots al seu cotxe de camí cap a l’apartament, a part de cantar en coreà el Let It go de la pel·lícula Frozen per guanyar-se a la Queralt, ens expliquen que els hi agradaria venir a Barcelona algun dia i també que tenen la intenció de fer el camí de Santiago. La noia fa molta gràcia, és molt expressiva i riallera. En 10 minuts arribem a l’allotjament tot i el trànsit. L’apartament està als afores del poble, però té molt bona pinta. Descarreguem maletes i de nou ens baixen al punt de recollida i allà ja fem la nostra. És diumenge i hi ha molt trànsit. Ens diuen que és perquè és el dia que tothom surt. Per estalviar-se la cua de cotxes agafen una drecera que passa enmig dels camps d’arròs, està asfaltada però és molt estreta (tot just l’ample de les rodes) i a pocs metres trobem un cotxe volcat, i és que la pista està aixecada mig metre o més per sobre els camps. Ha estat divertit, l’Ana patia molt.

Ens han aconsellat on dinar, què visitar, i com pronunciar en coreà algunes preguntes o punts concrets i ens han dibuixat un croquis i tot. Son molt atents.

Contínua plovent i el cel està completament tapat, la previsió és que no pari en tot el dia. El bus per anar fins al centre triga molt i agafem un taxi, el preu és molt raonable. De fet, val gairebé poc més que una cafè del Starbucks. D’acord allà el cafè és car ! Anem a dinar a on ens recomanen, molt a prop de les àrees històriques de Gyeongju que volem visitar, considerades tresors mundials a preservar (Patrimoni de la Humanitat).

Gyeongju està situada al sud-est del país i va ser la capital de Corea durant gairebé mil anys, però d’això fa molt de temps, va ser durant la dinastia dels reis Silla (56 regnats). De fet és la ciutat, fins ara, amb més anys com a capital del país.

Comencem la visita per l’Observatori Cheomseongdae, construït durant la dinastia Silla (reina Seondeok). Està considerat com la edificació pètria més antiga del est asiàtic. S’hi observava el moviment de les estrelles, necessari per ajudar a l’agricultura, sector clau del país.

Posteriorment anem a veure les Tombes reials de Daereungown, una agrupació de 23 tombes del període Silla. Cal pagar entrada (2.000 wons per persona). Es tracta de monticles al terreny d’uns 5 o 7 metres d’alçada i uns 25m de diàmetre, acabats amb gespa com la resta de superfície. Venen a ser com les piràmides d’Egipte. A poc gruix de la capa més superficial de terra, hi ha tot de còdols de pedra de 20 a 40 cm que cobreixen el que vindria a ser un sarcòfag. La zona està adequada per gaudir d’un agradable passeig a través d’un caminet sinuós i amb fil musical relaxant, a part de la fina pluja. Es pot visitar una única tomba que està oberta al públic per fer-se la idea de com eren per dins i una petita exposició amb totes les joies i demés possessions amb les que s’enterraven els reis (diademes, joies, corones, ...). Molt curiós tot plegat.

Seguim caminant fins al pont de Woljeonggyo. Pel camí està ple d’excavacions arqueològiques en curs. A saber d’aquí uns anys el que acaben trobant i descobrint!  El pont, de l’any 760, té una longitud de 66 m i una amplada de 9 m. La peculiaritat és que està cobert. Quan hi arribem el trobem en fase de restauració, concretament dels seus extrems, pel que només podem veure’n la part central.

Tot seguit ens arribem fins al llac d’Anapji, dins del palau Donggung. Aquest el recomanem visitar de nit perquè està il·luminat i tot reflexa a les tranquil·les aigües del llac, però el dia plujós d'avui no acompanya gens i de nit preferim estar al llit escoltant com plou i ja estar ben secs. 

El visitem a darrera hora de la tarda. Hi ha un sender que recorre els templets que queden dempeus i posteriorment va resseguint el llac. En un dels templets hi ha una maqueta per fer-se la idea de com era en origen el palau. Falten forces edificis però deuria ser impressionantment imponent.

Sortint anem a mirar quants minuts trigarà el bus per veure si prenem un taxi de nou o no. Tenim sort, arriba al moment. Marxem cap a l’allotjament a assecar-nos, fer dutxes calentones i recuperar-nos una mica. Encara plou però això és preciós i estem molt satisfets d’haver pogut aprofitar el dia. Demà esperem la meteo millori.