Pàgines

divendres, 12 de setembre del 2014

Logarska Dolina, l'última excursió

Ens llevem i segueix plovent. Mirem la previsió al yr.no i veiem que hi ha una probabilitat de que no plogui durant al matí cap al nord de Celje (prop de la frontera Austríaca). Ja estem fets uns valents, hi hagi la previsió que hi hagi nosaltres no parem, així que tot i la previsió inestable ens poden més les ganes d'explorar el país i continuar descobrint lo fantàstic que és pels amants de la natura en estat pur. 

Avui anem a la Logarska Dolina, una vall glacial de 7,5 km de llarg i menys de 500 metres d'amplada. La vall prèvia a arribar-hi, la vall de Savinja també val molt la pena, és preciós, com un pessebre: boscos pletòrics, esglésies antigues, granges tradicionals, les grans muntanyes dels Alps Julians al fons, ...

La vall econòmicament explota la fusta la qual es transporta arreu del país des de fa molts i molts anys. Les cases i elegants edificis antics que segueixen en peu son en la seva gran majoria degut als beneficis de l'explotació dels boscos. 

Des de la mateixa carretera que remunta el riu Savinja, anem fent diverses aturades per anar veient salts d'aigua, el rius, vistes panoràmiques, ... En una d'elles surt un corriol que creua el riu per un pont de fusta suspès amb cables d'acer on ens divertim saltant i votant a sobre d'ell fins que ens adonem que patina força (potser que anem amb compte). Per variar la Queralt disfruta tirant pedres a l'aigua. 

Als boscos d'aquí ja ha arribat la tardor, almenys la que coneixem nosaltres: bolets, fulles seques amb tonalitats terroses i rogenques,... i molta humitat. Les pluges... Aix...si no hem tingut estiu aquest 2014 !

Agafem un altre carretera que acaba amb pista forestal al seu darrer tram que remunta la vall del Robanov Kot. Les cabanes tenen les xemeneies enceses, les vaques pasturen en amplíssims prats verds i les granges son explotacions ramaderes considerables. Tot envoltat de magnífics cims de més de dos mil metres d'alçada. Des d'aquesta zona surten moltíssimes excursions i dona per venir a passar-hi uns dies però el temps se'ns acaba i el mal temps s'acosta així que tot queda en un descobriment.


Seguim remuntant el riu Savinja fins a l'inici de la carretera de Logarska Dolina, on cal pagar 7€ per accedir-hi amb cotxe (amb bicicleta o a peu és gratuït). Les vistes son precioses, i als pocs metres ens aturem i despertem a la Queralt que ja dorm, perquè vingui a veure les vaques i és que aquestes no son com les habituals. Tenen unes banyes enormes i uns serrells que els tapen els ulls i gairebé el nas ! A la Queralt no li fan gens de por, el contrari, molta gràcia i les vol pentinar i tot ! Mare meva, se'ns està tornant una Heidi !!!

Seguim remuntant la vall gaudint del fantàstic paisatge de boscos i cims que tenim mirem allà on mirem. Al final de la carretera fem una petita excursió que en porta fins a un salt d'aigua (slap Rakina) aquest està situat a 1.100 metres d'alçada i te una caigusa de 90 m. Aquesta caminada correspon a la 40 del llibre ja citat en anteriors posts Slovenian walks and tours.


De baixada parem en una granja-refugi de muntanya molt acollidora per menjar alguna cosa. Estem sols amb la senyora que regenta la casa i que només parla eslovè i alemany. Ens mig entenem per demanar el menjar i es superen les expectatives previstes amb un àpat 100% local i més que km zero seria fet allà mateix. Quins formatges que fan les vaques d'aquí fora ! i quina carn...! per no dir dels bolets que ja es poden anar collint ! Per completar el tiberi, ho rematem amb un apple struddel casolà. En demanem una ració que compartim (és un tros de 15x15x4 cm de pastís boníssim). Un cafetó i sortim a passejar pel voltant de la casa fins que arrenca la pluja. La previsió es va complint però per sort, ja portem molta feina feta !



Amb cotxe acabem d'explorar diferents trams recomanats de la vall i carretera i manta cap a Celje, on després de fer una darrera passejada pel centre anem a fer la maleta i deixar bé la casa. Demà ja marxem cap a l'Ametlla amb ganes de sol, però satisfets d'haver esquivat el mal temps i fetes la gran majoria de les visites previstes. L'experiència de l'intercanvi ha estat molt positiva. A la Queralt li hem ensenyat a respectar les coses dels altres i apreciar el significat de compartir. Esperem els nostres exchangers a Catalunya estiguin també satisfets ja que d'això es tracta l'intercanvi!

Per a rematar el darrer post d'aquest viatge comentar que hem fet un total de 3.300 kilòmetres (650 km dels quals corresponen al trajecte d'anada i tornada a l'aeroport de Treviso a Itàlia). El fet de tenir un allotjament fixe condiciona allargar recorreguts ja que el viatge no és itinerant sinó que son sortides diàries. Eslovènia però és un país petit i assequible per a moure's de punta a punta ràpidament i per tant planejar-se sortides d'uns 150 km d'anar i després tornar de mitjana (des de Celje). Tot i així, estant el 80% de les visites més interessants al centre-oest del país, recomanem allotjar-se a Ljubljana o bé per l'entorn més immediat per reduir d'aquesta manera les distàncies a les visites. 

Resumint, un país assequible i molt recomanable per famílies i muntanyencs a qui els agrada la natura, plogui o faci sol.  


dijous, 11 de setembre del 2014

11 de Setembre, la Diada


El dia d’avui també es preveu plujós a tot el país, per tant planifiquem una ruta amb cotxe pel sud – est del país, on farem visites molt puntuals durant el matí, ja que a la tarda ens estarem a casa veient el 3/24 per internet per veure com es desenvolupa la diada a Barcelona, a part la Queralt podrà jugar una mica més tranquil·la, que portem un ritme que no li deixem gaire estona (es porta molt be pobreta).

Aquest any per la diada de Catalunya ens trobem de vacances i no podrem assistir a la que es preveu  multitudinària manifestació a Barcelona per formar la “V” de gent per demanar que ens deixin votar.

Ens dirigim cap a una regió on hi ha molts "pobles balnearis" i anem a visitar la més antic i més gran d'Eslovènia, Rogaska Slatina, amb edificis d’estil neoclàssics i modernistes molt ostentosos. Tot el poble viu volcat a les aigües termals, per tot arreu hi trobem zones de tractaments i teràpies, massatges, piscines diverses, hotels, ... i clar les corresponents botigues que atreuen a aquest tipus de clientela (bolsos, joies, vestits, ...). Val a dir que tot a un preu desorbitant, enfocat a estrangers adinerats, principalment russos i xinesos. A excepció dels jardins i la façana d'un dels antics hotels, no val gaire la pena arribar-se fins aquí, excepte clar si vens a que et deixin nou (massatges, peelings, banys de tots tipus, ...), que no és el nostre cas, tot i que poder ens convendria ;-)


Les aigües minerals d'aquest poble són les que contenen la major quantitat de magnesi del món, de la que diuen ajuda a reduir l'estres, a la digestió i afavoreix la pèrdua de pes.

Des d’aquí agafem una carretera local per creuar un parell de valls. Realment ens fiquem a la “Eslovènia profunda”, més rural, fins a entrar a una regió vinícola molt propera a Croàcia. Segueix plovent i seguim circulant entre muntanyes verdes plenes de vinyes, on per les vies on circulem, que no són més amples que el cotxe, només hi ha cartells que anuncien petites bodegues. Ja podrien anunciar algun poble, que em sembla que ens hem perdut !!!

Finalment arribem a Olimje, un monestir on actualment encara hi ha capellans. Sense ser res espectacular, l’entorn de l’emplaçament d’aquest és bonic i esperitual. Passegem pels seus jardins amb plantacions d'herbes medicinals i horts. Totes les plantes i hortalisses estan degudament etiquetades i tot molt ben cuidat.

Per últim veiem a la guia que a prop hi ha un castell i decidim arribar-nos-hi. El castell de Podsreda el veiem al capdamunt de la muntanya, i val a dir que l’accés fins aquest té més encant que no pas el propi castell (parc regional de Kozjansko). Pugem per una carretereta enmig d’un bosc força tancat i en la que s’hi afegeix la boira, tot amb un aire molt místic. El castell va ser reconstruït després de la II Guerra Mundial i no en queda res de l’original, només hi ha una exposició que no és del nostre interès i per tant no hi entrem (4€).



Tornem cap a casa on dinem i passem la tarda veient, gràcies a internet, el desenvolupament de la diada a Barcelona, mentre anem escrivint missatges a familiars i amics per a que ens detallin la seva versió en directe i ens enviïn fotos. Tot molt emocionant, llàstima no poder ser-hi.

dimecres, 10 de setembre del 2014

Visites a cobert II

Torna a ploure. De fet, a tot el país i a tots els països veïns, hem mirat Croàcia i plou, a Àustria també i a tota Eslovènia hi ha una depressió al damunt de por. Així que... utilitzem el comodí que ens queda: les coves de Skocjan. 

Sense presses per sortir de casa (que la Queralt jugui una mica) i amb ritme de vacances tranquil·les, ens dirigim fins a la zona de les coves. Abans però anem a dinar ja que amb la panxa plena de ben segur que la Queralt i nosaltres portarem millor la visita. 


Seguim una recomanació de la LP d'un establiment proper que és carnisseria i restaurant on mengem una carn boníssima, concretament de Cavall (carn típica eslovena). De postres prenem el recomanat i tradicional pastís Prekmurska Gibanica. Consisteix en un calòric pastisset fet amb llavors de groselles, nous, fruita (prunes i poma), formatge fresc i nata. Boníssim ! per sort en demanem una ració ja que com a molts establiments d'aquí les dimensions son considerables i ideals per a compartir. 

Ben tipets, anem cap a les coves a comprar les entrades per a la visita. Cada hora en punt se'n fa una i hi ha tres recorreguts a escollir (11 / 16 / 21 €). El primer és un recorregut per lliure fent un camí a través de les dolines (de baixada) i un darrer tram que entra a la cova. El segon, que és el que hem fet, és guiat i té una durada aprox. de 90 minuts. I el tercer és una extensió del segon amb una hora més visitant més cova.

Com que anem amb la Queralt i ja tenim l'experiència de les anteriors coves de Postonja, la segona opció és la ideal ja que veurem l'interior  de les coves passant pel canó o riu subterrani, que és el plat fort de la visita. 



Mentre esperem que arribi l'hora en punt, ens arribem a un mirador on s'aprecia la magnitud de la dolina per on sortirem al finalitzar la visita. Les dolines són depressions del terreny que es formen per esfondrament d'una cavitat subterrània, i aquesta concretament fa 164 m d'alçada. 

La visita comença amb una aproximació a peu fins a l'interior d'una petita dolina on hi ha l'entrada a la cova. El grup es tot d'adults excepte la Queralt que va fent bé. Les explicacions son en anglès i italià. Al grup hi ha quatre espanyols que no entenen cap dels idiomes i ja donen la nota en el camí de l'aproximació queixant-se que és massa llarg (uns 500 metres) arribant tard a les explicacions i com no, un to de veu massa elevat. Val a dir que el ritme de caminar és força àgil però hi ha molt a veure.

Entrem a la cova, la il·luminació és molt tènue (gairebé només hi ha llum per visualitzar per on camines), en part té el seu encant ja que les fa més autèntiques, però clar també impossibilita fer fotos en condicions. La temperatura interior és constant i de 12 graus. 


Mica en mica ja ens anem adonant que tot i que Postonja està propera i formen part del mateix Karst, son ben diferents ambdues coves i aquestes, encara més impressionants que les altres. Son enormes ! Les coves de Postonja es poden considerar barroques (molt carregades de detalls), en canvi aquestes les cataloguem de gòtiques per la seva simplicitat però sobretot per la seva esveltesa.

Al cap d'una estona de caminar, es comença a sentir el soroll dels ràpids d'aigua del riu subterrani Reka, cada vegada més forts a mesura que ens hi anem apropant, fins que de cop accedim a la part superior d'un enorme canó sota terra de 90 m d'alçada. És sorprenent i difícil d'imaginar. Anem resseguint aquest fins a trobar un pont a 45 m per sobre el riu que ens deixa a l'altre costat del canó, on resseguirem el curs del riu aigües amunt fins a trobar el punt d'entrada d'aquestes sota terra (i alhora sortida de la cova). Cal recalcar que aquest riu fa gairebé 40 km sota terra abans de sortir de nou a l'exterior, ja a Itàlia.

Per sortir de la dolina hi ha un petit funicular, per a pujar-hi cal però acabar de fer uns quants graons més muntanya amunt. Un bon tip de suar ja que de la cova se'n surt amb una concentració d'humitat molt elevada. 

Arribats al punt de sortida berenem tranquil·lament una refrescant macedònia i anem a agafar el cotxe. Un plujós viatge de tornada ens espera però estem molt satisfets de l'experiència que si visiteu Eslovènia, paga la pena de veure per lo diferents que son a qualsevol altre cova (estalactites, estalacmites, columnes, ...).  De fet, tot el sistema kàrstic, les dolines i les coves, són Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. 

dimarts, 9 de setembre del 2014

Bohinj - Triglav National Park

Avui la previsió de la meteo no és gaire bona cap on volem anar però ja estem als darrers quatre dies de vacances i pinta que el temps anirà a pitjor així que cal aprofitar el sol-núvol-pluja beticinat. Per ara la yr.no no s'ha equivocat ...

Anem de nou cap a Bled però una vegada allí ens desplacem uns 26 km al sud oest fins a Bohinj, l'altre gran llac d'Eslovènia. Son diferents i no perquè Bled tingui una illa al mig i aquest no, sinó que aquest és més pausat (menys turístic) i potser tot té un aire més natural i autèntic, menys edificacions, més rústiques, menys comerç, ... resumint més tranquil·litat. 

Només arribar-hi ens sorprèn la llargada del llac ja que pensàvem vorejar-lo caminant i ... potser no tindrem temps suficient i ho haurem de fer en part. El dia per ara és bo, i fins i tot es deixa veure el Triglav! (tot i que comencen a créixer nuvolades).

Els boscos de l'entorn del llac son preciosos, unes fagedes a les que ja els hi han caigut les fulles ben bé com si ja fóssim a la tardor i amb un munt de roques disseminades per tot arreu. Molta gent s'atura a fer reportatges fotogràfics pel seu interior i és que  francament son especialment bonics. Ah, i evidentment pels amant de l'orientació això és el paradís !!!

Prenem amb cotxe la carretera que voreja el llac per mà esquerra, paral·lela al carril bici-vianants que voreja el llac fins arribar al cap d'uns kilòmetres a Ukanc, a on es troba la cascada de Savica. S'aparca al costat del restaurant que porta el mateix nom (l'aparcament costa 3€/dia). Des d'allà ens dirigim ja a peu cap a la cascada, entre els plors de la Queralt que no vol ni caminar ni pujar a la motxilla, ... Al cotxe s'havia adormit i està una mica rondineta. Finalment un paquet de cromos d'animals distreu la rabieta i aconseguim "pactar" per posar-la a la motxilla sense rondinar. Això és el que té viatjar amb nens, un altre ritme !

Abans de creuar el riu per un pontet de pedra on s'enfila el camí cap a la cascada, hi ha una caseta de control on cobren entrades (2,5 €/adult), caram aquí per tot et cobren. A partir d'aquí comença l'ascens que tenen ben condicionat amb més de 500 graons, intercalats en el camí fins arribar a la cascada al cap d'una mitja horeta.

Pel camí hi ha algun mirador i banc per anar contemplant la meravella de paisatge, i per descansar clar. Arribem a la cascada però ens l'hem de mirar des d'uns cinquanta metres de distància. Han col·locat una reixa i no es pot passar més enllà. És bonica però vàrem trobar més impressionant la doble cascada d'ahir, potser per que estàvem sols, no hi havia ni tanques ni escales i tot plegat tenia un caire més natural i no tant turística com aquesta. 

Iniciem el descens de nou. La Queralt ja completament desperta baixa a peu fent salts a cada graó. En Marc aprofita per contar els graons, aviam si n'hi ha cinc cents com diu la guia. I no, n'hi ha algun més ! (554).

Una vegada a baix teníem previst pujar amb l'aeri fins a la paradisíaca estació d'esquí de Vogel  amb l'objectiu de veure les vistes del Triglav i la resta de cims del Parc National, així com ascendir el cim Vogel (1922 m - Excursió 24 del Sloveninan car tours and walk), però veiem que com estava previst el temps mica en mica es va tapant i desestimem la proposta ja que s'aprecien els cims més alts ja coberts de núvols i no veuríem res.

Prenem el cotxe fins a l'altre extrem del llac per allà on hem arribat, Ribcev Lax on hi dinem. Després passem per turisme per preguntar sobre la excursió 22 de l'esmentat llibre que passa per unes gorges, però pel que ens diuen de la durada de l'excursió no és compatible amb l'estat del cel i decidim per fer baixar l'àpat, fer un tros de la excursió 20, i anem a vorejar el llac per la riba dreta (per la que no hi passa la carretera). Com que aquesta és planera no agafem motxilla i la Queralt a peu es distreu constantment, tirant pedres al llac, donant alguna galeta als ànecs, agafant floretes, enfilant-se a roques i troncs, o fent la croqueta aprofitant la pendent de la gespa al costat del caminet. Hi ha petites platges de pedretes i gent prenen el sol i descansant. Aquí ningú es banya, l'aigua és cristallina però un xic freda. El ritme avui és lent i la Queralt està cansada de tanta excursió, per tant millor fer mitja volta i anem tornant.

Agafem el cotxe i de tornada cap a casa volem anar a visitar Radovljica. La carretera que en hi porta és molt rural i plena dels tradicionals i típics Kozolec que son com uns estenedors per la palla, els quals veiem força plens a diferència d'altres zones del país. Es tracta d'estructures de fusta o bé combinació de fusta i pedra en alguns casos, en tot cas els embarrats solen ser sempre de fusta on es va col·locant la palla per ajudar al seu assecat. Tenen una teuladeta i poden ser simples d'un sol parament (això si, alguns força llargs) o bé dobles o formant estructura com de caseta. De fet alguns son estenedors pel seu perímetre inferior, tenen un petit entarimat a una alçada intermitja i utilitzen aquest altell per emmagatzematge d'eines. Una mica recorda als orrios de Galicia. 


Pel camí ens cau el diluvi universal, mare meva quina manera de ploure! i com embassen aigua els vorals de les carreteres. Arribats a l'alçada de Lesce i Radovljica desestimem la visita, plou menys però encara plou. Creuem la ciutat amb cotxe i anem a buscar l'autopista cap a casa.

De tornada descobrim una caixa de cd's de musica en un compartiment del cotxe encara no havíem explorat que ens amenitza el viatge, ja que els que portem des de casa ja els tenim molt escoltats. Fins i tot la Queralt no es queixa per no estar escoltant el Mic o el Super3, només demana música música ! 


El temps a Celje ha estat millor tot i que veiem que també ha plogut. Quin país!. 

dilluns, 8 de setembre del 2014

Vrsic Pass - Triglav National Park

Avui és el Sant de la Queralt !  FELICITATS !!!!

Ens llevem en un paratge impressionant i amb un dia radiant, dir que és de postaleta és poc. Baixem a esmorzar i ens serveixen com quinze plats de coses delicioses (bé, els cogombrets amb vinagre, per mi, no calen). A la granja on hem dormit, a Mojstrana, tenen vaques, porcs i hortets. Tot el que fan i que et serveixen a l'esmorzar és de producció pròpia: paté, mató, formatge, embotits, pa, raïm, mantega, llet, kefir, melmelades,... Sap greu no acabar-s'ho però tenim que caminar i no podem sortir tant plens. 

La Queralt s'ha pres molt satisfeta la llet i després ha sortit a fora a dir-li a una vaca que estava molt bona i que havia fet tot el got. 

Pugem al cotxe i ens enfilem per la vall de Vrata, paral·lela a la que hem dormit. És una llarga vall, estreta i profunda dels Alps Julians. La pista per on remuntem la vall amb cotxe, amb trams del 25% de pendent, acaba en una zona d'aparcament sota les verticals parets de la cara nord del Triglav, el cim més alt d' Eslovènia (2.864m). Des d'aquí es pot iniciar l'ascensió dels mil vuit-cents metres de desnivell d'impenetrables penya-segats. Una visió molt espectacular i poc concorreguda de turistes.
 
A mig camí d'aquesta vall (Vrata), hem fet una petita excursió fins a la Slap Pericnika, una cascada formada per dos salts d'aigua consecutius, el superior de 16 metres i l'inferior de 52. Té la peculiaritat que es pot caminar per darrera d'ambdós salts d'aigua, obtenint una visió molt diferent i alhora espectacular d'aquesta.
    
El salt d'aigua genera una pluja fina en suspensió que en trams del caminet de pujada cap a la cascada et deixa moll. A la Queralt li diverteix això de mullar-se i clar, corre allà on pot patinar. Un patir vaja !

Des d'aquí ja marxem cap a Kranjska Gora on iniciem el circuit 1 de la guia Slovenia Car tours and walks (aquest cop circuit de cotxe). Aquest poble és coneguda per la seva estació d'esquí propera a la frontera italiana i austríaca. 

 Des d'aquí iniciem l'ascens al pas de Vrsic. La pujada per la carretera és d'un fort pendent de revolts amb zig zag (recordeu l'anunci de la Biodramina ??). Els revolts estan numerats del u al vint-i-quatre i estan pavimentats amb llambordes enlloc d'asfalt. Al llarg de l'ascens hi ha diferents punts de parada per anar gaudint de les vistes i fer més amena la pujada fins arribar dalt del coll a 1.611 metres d'alçada. 


Aquí estacionem el cotxe (previ pagament de 3€) i ens disposem a fer la caminada número 10 de l'esmentada guia, la qual ens pujarà fins al pic Slemenova spica de 1.911 metres d'alçada, des d'on es pot apreciar la magnitud i la bellesa dels Alps Julians.

Dinem uns entrepanets i iogurt en unes taules de pícnic just al peu del caminet de sortida. Aquest està indicat mitjançant unes pintades tipus de GR, però amb cercle (vermell exterior i blanc interior). Mentre caminem, a mesura que ens trobem els senyals els anem tocant tots i li expliquem a la Queralt que serveixen per anar confirmant que anem pel bon camí (fent didàctica de la muntanya).

La primera part de la pujada és força desnivellada fins arribar a un coll, on aprecies l'alçada de les parets de l'impressionant Mojstrovka (2.332 metres). A partir d'aquí el camí planeja fent pujades i baixades fins apreciar el cim a on ens dirigim. Per últim, des de un segon coll es fa la pujada al cim per una agradable pendent de gespa.

La Montse i la Queralt desfan el camí fet i en Marc torna per una variant més alpina que va per la base del Mojstrovka, més empedrat i trepitjant alguna congesta de neu (o fins hi tot vorejant-la degut a que, per mentida que sembli, estava força gelada i patinava molt). Just abans d'arribar al cotxe ens atrapa en Marc. La Queralt ha fet tot el camí de tornada a peu (a diferència de la pujada que ha anat a l'esquena del Marc), això si, distraient-la amb qualsevol cosa, fent-la cantar, ... Uns italians impressionants anaven exclamant "Io, la piccola bambina !!!".

Se'ns ha fet tard per baixar el coll de Vrsic cap a Bovec ja que des de allà hi ha molts km per carreteres locals i arribaríem molt tard a casa, així que tornem pel camí d'anada que és el més curt per anar a buscar l'autopista. Quina pena que el dia d'avui no tingui més hores. El temps, el paisatge i tot ens ha acompanyat !

Quan arribem a casa, al jardí ens trobem els pares dels nostres exchangers que estan tallant la gespa. Molt amables ens ensenyen racons que encara no havíem explorat: una parra plena de raïm i un pomer. El senyor ens cull unes pomes vermelles amb un artil·lugi que s'ha fabricat ell mateix consistent amb un bastó i una cistelleta a l'extrem. Boníssimes ! Es fa de nit, ens acomiadem, a sopar, bany, diari del viatger i a dormir ! 



diumenge, 7 de setembre del 2014

Bled - Triglav National Park

Aprofitem que be una finestra de bon temps de dos dies i sortim de casa, però no hi tornarem a dormir perquè passarem la nit en una granja situada dins el parc nacional de Triglav, on es troba el cim més alt d'Eslovènia. Tot el que volem fer per la zona amb un dia és impossible i no és qüestió de perdre hores a la carretera anant i tornant dos dies seguits, oi? cal aprofitar el temps que passa volant i més estant de vacances !

Agafem una mica de tot, joguines incloses, i apa autopista cap a Bled on ens aturem a l'oficina de turisme per recollir mapes de proximitat, confirmar excursions, reservar l'allotjament, etc... A turisme ho tenen tot molt ben pensat per l'espera dels més petits, tenen un puzle gegant de tots els animalons de la regió, xulíssim. La Queralt s'ho ha passat molt bé muntant-lo ! Allà mateix hem visitat una exposició que tenen muntada del Parc Nacional del Triglav i ja cap al cotxe per fer la primera excursió abans de dinar.

Anem a caminar per les gorges de Vintgar, que es van resseguint fins a un impressionant salt d'aigua de 16 m a través d'unes passarel·les de fusta penjades de la paret de roca per sobre dels ràpids d'aigua del riu Radovna d'un impressionant color turquesa. Des del final de les gorges es continua per un corriol senyalitzat que remunta per la muntanya fins l'inici de les gorges o bé una variant fins a Bled. Tot plegat, un parell d'hores d'excursió (ruta 4 - Slovenia car tours and walks).

Comentar que per passar per les Gorges cal pagar entrada (4€ cada adult i els nens menors de 6 anys només paguen 80 cèntims en concepte d'assegurança), a més avui és diumenge i aquestes són turístiques i per postres fa sol després d'una setmaneta de pluges ... resumint: està a tope ! així que paciència i anar fent. 



Acabada l'excursió dinem i ens afanyem per anar fins al llac de Bled i aprofitar al màxim les hores de sol restant. Abans però pugem al castell de Bled per veure la vista aèria del llac, però ens trobem que la guixeta d'entrada al castell està estratègicament col·locada abans de qualsevol mirador. El castell des de fora es veu molt xulo però no tenim previst visitar-lo ja que n'hem vist uns quants aquests dies (costa 9 € l'entrada). Baixem fins al peu del llac a la riba oest. Ens fan pagar 5€ de parking en una esplanada. Ben bé, és molt turístic i ho aprofiten. 



Fem part de la caminada número 1 del llibre "Slovenia car tours and walks" que voreja el llac de Bled.


És un llac d'aigües cristal·lines de color verd turquesa al qual li arriben unes aigües termals i això fa que la seva temperatura sigui d'uns 26 graus i molta gent s'hi banyi. Enmig del llac hi ha una illa amb una església al capdamunt d'una escalinata de pedra. A més a més de la torre del rellotge hi ha un petit campanar damunt l'església amb una "wish bell" (campana per a demanar desitjos) la qual va sonant tot sovint (sense quadrar quarts ni hores) cada vegada que algú n'ha demanat un. Tot molt bucòlic i de targeta de postal, si no fos pels terribles edificis tipus apartament que han deixat construir a la riba est del llac, al mateix poble de Bled.

En aquest llac el motor està prohibit, per tant les góndoles (pletna) que porten els turistes fins a la illa, son a rem. Però nosaltres no volem anar en grup a l'illa, per tant abans no es faci massa tard, busquem un punt de lloguer de barquetes de fusta a rem. Fem capitana a la Queralt, mariner a en Marc i sobrecargo a la Montse i apa, cap a l'illa s'ha dit (mariner a remar !!!!!). 

El lloguer de la barca son 10 € l'hora i la senyora que les lloga ho porta molt controlat de manera que serem prudents i intentarem arribar 5 minuts abans de l'hora. Tot i remar contra corrent en uns deu minuts hem arribat a l'illa. Hem baixat i fet un tomb i de nou a la barca, a vorejar l'illa, fotografies i cap al punt de sortida de nou.  Un bon exercici pel que remava !!!

Posteriorment en Marc segueix la caminada del llibre i s'arriba, pujant un bon desnivell a través d'un fantàstic bosc, fins a un mirador on es veu bé l'illa enmig del llac i una vista aèria fantàstica. Les nenes tornen al cotxe, berenen i a descansar una mica a la vora del llac, tirant pedres, jugant amb els ànecs i mirant els valents banyistes com entren a l'aigua. 

Quan en Marc torna satisfet per l'excursió i les fotografies de la seva escapada, prenem el cotxe cap a la granja on passarem la nit. Agafem una carretera sense asfaltar que ens portarà al llarg de 16 km fins a l'allotjament a través d'un paisatge espectacular. De fet, la granja també està en un enclavament preciós. Quines ganes que ja sigui demà i continuar per aquí des de primera hora !

dissabte, 6 de setembre del 2014

Piran. Costa Eslovena

Això son vacances! matinem ja que a les set menys quart del matí ens desperta la Queralt, posteriorment aixequem persianes i veiem boira i pluja ! Que més podem demanar ? Per sort, ens agrada viatjar :-) 

Segons l'aplicació meteorològica yr.no, que de moment mai ens ha fallat i ens serveix de referència, ens informa que avui plourà a tot el país, excepte a la costa, on farà sol-núvol. Realment hi tenim molta fe perquè amb lo tapat que està el cel i el que plou...venen ganes de tornar al llit, però hi ha qui no ens deixa... 

Des de Celje ens dirigim a l'oest del país, cap a la costa adriàtica, on Eslovènia té 47 km de costa. En el terç final del viatge el cel comença a tenir més llum i la pluja menys intensitat i poc a poc s'obren clarianes amb petites finestres de cel blau i esperança d'un dia salvable de vacances. 

Anem directament cap a la població de Piran, ja que després de llegir diferents guies, sembla ser que és la més bonica i representativa de la zona, tot i que també en destaquen Koper, Izola i Portoroz.

Per Piran no es pot circular amb cotxe i els aparcaments estan als afores (tots de pagament), però almenys hi ha un bus gratuït que passa a intervals francament curts i et porta dels aparcaments fins a ple centre.

Piran és pintoresca. Està a l'extrem d'una península estreta i el seu casc antic és una joia de l'arquitectura gòtica veneciana. Destaquem la plaça Tartinigev, una plaça ovalada amb edificis singulars i pavimentada de marbre que antigament era el port interior fins que la van reomplir. Piran va ser molt important en el comerç de la sal i les relacions comercials amb Venècia. Per proximitat amb Itàlia la nomenclatura de carrers, senyalètica de trànsit, etc... està tota bilingüe. 

Dinem en un restaurant recomanat per la LP on hi va la gent local i que per tant no és tant turístic com els que hi ha a primera línia de mar. Dinem molt bé. Peix fresc i boníssim i postres casolanes "de la mamma".

Per fer baixar el tiberi pugem fins el Campanile des de la plaça Tartinigev i per baixar comencem a recórrer els carrerons laberíntics de Piran, plens d'encant i història, amb un aire poc eslovè i molt italià (tot vellot, amb roba estesa per tot arreu, la gent parlant amb tons de veu elevats, ...). Per últim ens arribem fins al far i la Queralt es distreu tirant pedretes a l'aigua. Fa un solet fantàstic, quin regal !


Son gairebé les cinc de la tarda. Ha passat l'estona volant i marxem cap a Hrastovlje abans que es pongui el sol (aquí a les set ja és fosc!).  Hrastovlje, és un petit poblet d'una zona vinícola amb una església romànica envoltada per una muralla medieval amb torres a les cantonades, i un interior cobert de frescos extraordinaris del s. XV. Els frescos son narratius i estan pintats per a facilitar als analfabets a comprendre les històries de l'antic testament.

Amb el repicar de campanes de les 18 h ens despedim d'aquesta regió i retornem cap a la "casa de vacances". Com no, a la carretera de tornada, cel gris i gotes d'aigua !

divendres, 5 de setembre del 2014

Ljubljana. Primer dia de sol

Per fi es deixa veure entre núvols l'astre rei. Ja començàvem a estar una mica saturats de pluja i cels tapats i necessitàvem la vidilla del sol. 

Avui decidim anar a Ljubljana, la capital d'Eslovènia, situada al centre del país. El casc antic ocupa una estreta franja de terra entre al marge dret (est) del riu i el turó presidit per un castell. És el barri més antic de la ciutat i la majoria dels edificis son barrocs i alguna encara conserva l'estil medieval. Tot el casc antic és peatonal, bé, també hi poden circular bicicletes, que per cert n'hi ha moltes tant aquí com a totes les ciutats.

Aparquem prop del famós pont on en els seus extrems hi presideixen uns dracs de bronze, al límit de la zona peatonal i molt a prop del peu d'un funicular que puja directament fins al castell. Abans però visitem un mercat a l'aire lliure ple de bolets, fruits siivestres, fruites i verdures, formatges casolans, mel, planters, flors,... i on tastem els tradicionals pastissets de massa bullida farcits de mató amb una salseta boníssima per sobre (Struklji). 

Sembla que avui hi hagi un mercat més extens del de cada dia amb tot de parades de menjar de tot el món: Mèxic, Japó, Espanya.... Estan fent una paella que en absolut tastarem perquè una vegada n'has menjat de bones ...

Agafem el funicular que ens porta fins al castell. És com un ascensor de vidre que es desplaça per una via, com el de Puigcerdà que és gratuït però aquí de pagament (el tiquet de només pujar costa 2,20 €/persona). Es nota que al castell hi pujen majoritàriment turistes. 

Un cop dalt fem un tomb al voltant del pati, entrant a la torre pentagonal, la capella, miradors,...però sense visitar l'interior (les guies no en diuen cap meravella). Per baixar, triem l'opció d'apeu i la Queralt amb cotxet ben lligada gaudint de la pronunciada baixada com si estigués dalt d'una atracció de fira ! 

Amb poca estona som baix del turó a l'altre extrem del casc antic on ja ens anem fixant també amb les cartes dels restaurants per buscar un bon lloc per dinar. Finalment el trobem, de nou mengem fora al carrer i més avui que fa bo de veritat! Ja als cafès, la Queralt fa una amigueta local, la Dora. Una nena de setze mesos que passeja amb la seva mare. Es fan un tip de jugar amb llenguatge internacional dels nens perquè una li parla en català i l'altra li contesta en eslovè però s'entenen la mar de bé! 

Seguim passejant recorren més carrerons, els tres ponts, placetes, fonts, voregem el riu,... som divendres i sembla ben bé un dissabte o diumenge al matí. Hi ha molta gent pel carrer, suposo que entre que és la capital i fa bon dia, tothom té ganes de sortir! La ciutat és bonica i cuidada i molt agradable d'anar recorrent i descobrint de sobte com treu el nas un campanar o el castell entre dos teulats,... miris on miris tot té el seu encant. 

Avui anem molt bé de temps però també tenim ganes d'afluixar una mica així que tornem cap a Celje i aprofitem per anar fins l'hora de sopar a un parc que ens van recomanar els nostres exchangers i la Queralt disfruta moltíssim, tant o més que regant l'hortet de la casa on les carbasses li fan molta gràcia ! 
Tant de bo tinguem tant bon temps més dies ! 


dijous, 4 de setembre del 2014

Maribor i Ptuj. Ciutats medievals

Avui anem cap a l'est del país on sembla que és on hi ha menys probabilitat de pluja o si més no, menys quantitat. Per tant anem de visita urbana, Maribor i Ptuj.


Comencem per Maribor, la segona ciutat més gran del país i Ciutat Europea de la Cultura el passat 2012. Tenim la sort d'aparcar molt aprop de tot el nucli històric del centre, uns parell de carrers per sobre el riu Drava, molt ample i cabalós.

Maribor no té cap visita obligada però el seu casc antic té força encant i els carrers peatonals del centre estan plens de cafeteries molt agradables i amb força ambient. Entre el centre i el riu hi ha el barri de Lent i arran de riu la torre de l'aigua. 

Creuem a l'altre costat del riu per tenir una altra perspectiva de la ciutat, on s'aprecien tots els teulats de les cases del casc antic de color ataronjat i que ens criden l'atenció lo grans i inclinats que son.

Parem a dinar en un carreró ple de cafeteries i ens aturem en una on fan cuina tradicional de Bòsnia. Mengem uns embotits fumats acompanyats d'uns bunyols de pa acabats de fer, mantega salada i formatge fresc regat amb una Pivo (cervesa) ben fresca. Per acabar un strudel de poma acompanyat d'un cafetó. 

Ja amb la panxa plena ens dirigim cap a Ptuj, que es troba a poc menys de 30 km de Maribor. És una de les ciutats més antigues d'Eslovènia amb el clàssic nucli medieval amb el seu castell, monestirs, esglésies i cases formant uns simfonia de teulats vermells.

La visita es fa ràpida, ja que el casc antic no és gaire gran. Caminem sols pels carrers, segurament la pluja no convida a sortir, ara nosaltres paraigua en mà i sortejant bassals anem recorrent els carrerons i les places. 

Per últim parem a fer un cafè a la casa de la cultura, un local peculiar pel que fa el mobiliari, i com ja comença a ser habitual en aquest país, amb un "Children corner". Aquí hi ha una sala soterrani de pedra amb una volta molt maca, on hi fan concerts i recitals de poesia. Concretament s'hi celebra el "Versoteque" (Dies de poesia i vi - http://www.versoteque.com/en/2013/) i tots els que hi actuen, els fan com una placa on hi posen el seu nom, el país de procedència, l'any de l'actuació, ... i la pengen a la paret. Xafardejant n'hi trobem una del "Miquel Mestre" i a més com a país hi han posat "Katalonija" !!!

Deixa de ploure i aprofitem per pujar, a través de carrerons i unes escales de fusta cobertes, fins al castell de la ciutat per contemplar les vistes (no visitem el castell).

De tornada cap a Celje i aprofitant que teòricament ens va de camí, volem parar per veure unes runes d'un monestir.  Sabem sobre l'existència d'aquestes per una guia que ens han deixat els "Exchangers" (no surt a la LP). Sortim de l'autopista i ens dirigim al poble on suposadament hi ha les runes. Trobem cartells i els comencem a seguir fins a portar-nos en una carretera estreta que s'endinsa per una vall cap a la muntanya. Portem estona conduint i tot i que no hem passat cap cruïlla, també fa estona que no veiem cap cartell. Parem a mirar el mapa, ens hem allunyat força de Zice (població on teòricament estaven les runes) i hem passat alguna que altre casa (no arriben a ser ni pobles). Com que el paisatge és maco i la carretera torna a l'autopista uns quilòmetres més enllà, decidim seguir endavant. Al cap d'una estona a la mateixa carretera, apareix del no res, les torres defensives blanques que guarden l'entrada del Monestir de Zice. 

Es tracta d'una cartoixa fundada al 1160 màgica per la seva pau i l'aïllament a la vall de Sant Joan, i alhora diferent al estar protegida amb torres de defensa al seu perímetre. Per desgràcia, tot i que la guia diu que tanquen a les 19h, en veritat tanca a les 18h. i per poc però ens la trobem tancada. De ben segur que si ens queden dies hi tornarem, doncs no queda lluny de Celje.

Seguim per la mateixa carretera que comença a enfilar-se muntanya amunt i a més s'acaba l'asfalt. Creuem una zona rural de l'Eslovenia profunda on trobem apart dels paisatges, els clàssics assecadors de palla del país.

Finalment arribem a Celje de nou cansats per anar a sopar i a dormir.

dimecres, 3 de setembre del 2014

Velika Plannina. De planina res de res !

Segons la previsió meterològica avui sembla que no plourà tot i que tampoc farà un dia radiant de sol i sense núvols. És a dir, estarà força tapadot i prou.

Anem fins al poble de Kamnik i d'allà prenem una carretera direcció nord per la vall del riu Bistrica fins al peu de l'aeri que ens enlairarà a l'estació d'esquí de Velika Plannina. Aquest aeri és el quart més llarg del món dels de cable directe entre el punt de sortida i el d'arribada, és a dir, sense torres intermitges.

Teníem previst fer una excursió del llibre "Slovenia car tours and walks" consistent en pujar amb aeri, posteriorment agafar un telecadira fins als 1.666 metres i a partir d'allà fer l'excursió a peu de baixada fins Stahovica, visitant l'altiplà i les cabanes de Velika Plannina. Però ens trobem que el telecadira està fora de servei, de fet té pinta d'estar abandonat. La guia és del 2010 però en aquests quatre anys pot haver passat de  tot: falta de neu? crisis?...

L'aeri ens deixa a uns 1350 metres i a peu fem el recorregut del telecadira (no té pèrdua) fins a dalt on fa una important ventolera i la sensació de fred és acusada. Sort que anem ben equipats amb plumons i bones botes. Tot i que la Queralt va còmodament asseguda a la motxilla que carrega en Marc, diu que fins aquí hem arribat !.


Per sort hi ha un refugi on ens arrasem del fred i la Queralt aprofita per dinar. La senyora del refugi no entén gaire l'anglès i m'acompanya la salsitxa amb una col i mongetes vermelles amb vinagre enlloc de patata o arròs com li havia demanat...  Mentrestant en Marc que no s'arruga i té ganes d'arribar fins a les cabanes, acaba de fer l'excursió fins a l'altiplà on hi ha repartides a les pastures les 50 cabanes  de pastors tradicionals i úniques d'aquesta regió. La majoria son rèpliques ja que les originals van ser reduïdes a cendres pels alemanys durant la segona guerra mundial. Torna a recollir-nos, mengem una mica i tirem avall ja que cauen quatre gotes i  no fos que la cosa vagi a més.

Per la tarda visitem Kamnik que és un petit poblet medieval amb un castell i una esglèsia amb cripta (aquí no és habitual). Acabem la tarda berenant en un agradable cafè amb children corner que és la delícia de petits i grans. Uns perquè juguen i els altres perquè es relaxen.

Arribem aviat a Celje i passem pel centre comercial de la ciutat per proveir el rebost i fer una ullada ràpida abans de tornar a casa.



dimarts, 2 de setembre del 2014

Plou = visites a cobert

Eslovènia és verd, molt verd i no ens estranya gens, amb el que plou.... Avui la previsió és de pluges per a tot el dia així que de tot el llistat de llocs a visitar que tenim previstos anirem al que més s'ajusta a un lloc cobert per un dia plujós: les coves de Postojna. Hi ha una mica de tirada des de Celje ja que estan direcció a Itàlia, a l'oest del país i nosaltres estem a l'est però com a casa nostra, això és un país petit i també des del campanar del poble es veu el campanar veí.

Tot el camí plovent i el cel ben tapat miris on miris. Quina bona pensada al fer la maleta agafar les botes d'aigua i l'impermeable! Els paraigües els hem agafat de la casa on ens allotgem.

Arribem a la zona de les coves, una mica als afores de Postojna. Els aparcaments, molt organitzats per tipus de vehicles, força plens. És un lloc molt turístic i tot i el diluvi, avui també està ple. Comprem les entrades agafant un combinat de les coves més el castell Predjama, situat a uns 9km d'aquestes per visitar-lo per la tarda.

Les coves de Postojna son impressionantment grans, tant en longitud com en amplada i alçada ! Tenen 20,6 km de galeries i cavernes, de les quals només se'n visiten 5,7 km i d'aquests 4 km amb un trenet. La resta a peu per rampes de formigó ben condicionades que van salvant els diferents desnivells. La temperatura a l'interior de les coves és constant entre 8 i 10 ºC. Avui no notem gaire contrast tèrmic perquè a fora fa també molta fresca.

La visita es guiada per grups amb hores concretes d'entrada cada 30 minuts i dura una hora i quaranta minuts, una mica massa llarga pel nostre gust i sobretot per la Queralt que al final ja no sabíem quins jocs inventar per distreure-la, ja que es depèn del tren per sortir.

Tot i la durada de la visita, val a dir que son les coves més impressionants que hem vist fins ara, poder no tant per la seva bellesa (que també), sinó per la seva magnitud. Al final del trajecte de sortida amb tren, arribes a una gran caverna on veus com un gran i cabalós riu s'obre camí a través de la muntanya. Des de l'exterior, al costat de l'entrada a la cova, hi ha una gran forat on es pot veure com desapareix el riu cap a l'interior de la muntanya.


Dinem al mateix poble Postojna i per la tarda ens arribem al castell de Predjama on per sort deixa de ploure una estona i ens permet visitar-lo per l'exterior sense paraigües.

Aquest castell, a diferència dels altres, és que està adherit a la roca en un penya-segat de 123 metres d'alçada enlloc de situar-se en un punt alt i estratègic de defensa, buscant d'aquesta manera ser impenetrables. És més, la part posterior d'aquest castell comunica amb unes coves i a través d'un seguit de galeries podien escapar-se cap a l'exterior en cas que fos necessari! tot pensat.

Per la resta, al seu interior té tot lo habitual d'un castell: la sala del tro, la de tortura, aquelles cuines amb grans llars de foc, moltes escales i sales i més sales,... amb molta humitat ja que la part interior del castell tenien la paret directament a la muntanya. Això els ajudava d'altre banda a emmagatzemar i canalitzar l'aigua d'escorrentia que circulava per les juntes de la roca.

Per variar, el que més li ha agradat a la Queralt ha sigut: "papitxar bassals d'aigua"! Tot i dur botes, trepitjava tant fort i saltava tant que ha quedat xopa. Sort que la mare es previsora i portava una muda de recanvi al cotxe ! ;-)

Tornem cap a casa que tenim de nou tirada d'autopista, i com no sota la pluja.