Ens llevem tranquil·lament, doncs el bitllet de tren que tenim no surt fins passades les 11 h. Esmorzem, recollim tot l’equipatge i cap a l’estació de tren, que la tenim just davant de l’hotel.
El tren que agafem és directe fins a Monterosso al Mare (aprox. 1h 10 min), amb compartiments de vuit places cadascun. Inicialment estem només amb una senyora, però acaba omplint-se tot. La Queralt segueix emocionada amb això dels trens i va cridant “a tren – xuxuuuuu”.
Ens dirigim cap al Parc Nacional de les Cinque Terre, ubicat a l’extrem sud de la Rivera de Levanto, a la Liguria italiana. L’accés a aquesta regió encara segueix essent difícil avui en dia, motiu pel qual aquesta costa escarpada i plena de vinyes que acull varis poblets de pescadors, ha conservat gairebé intactes les seves tradicions i el seu paisatge agréstec i sorprenent. És per això que forma part del patrimoni de la humanitat (UNESCO) des de 1997 i que va ser declarat Parc Nacional al 1999. Varis senders creuen el Parc, i nosaltres venim disposats a fer un tram del número 2, que discorre a l’abric de la costa i uneix cinc poblets (Riomaggiore, Manarola, Corniglia, Vernazza i Monterosso al Mare) oferint belles vistes panoràmiques.
Com que els cinc poblets per on passa el sender que volem caminar (número 2) també hi passa el tren, la nostre idea és fer un camp base a un hotel de Monterosso al Mare, i cada matí agafar el tren fins un dels poblets, visitar-lo, caminar fins al següent i tornar de nou en tren fins a Monterosso, doncs l’entrada al Parc Nacional també inclou l’ús del tren per dins d’aquest (10€/dia). Per la tarda relax i platgeta, que estem de vacances !!!
Quan arribem a Monterrosso al Mare, ens dirigim a la oficina del Parc Nacional per comprar les entrades, aconseguir plànols, preparar logística … Aquí ens comuniquen que el sender número 2 des de Riomaggiore i fins a Corniglia (passant per Manarola) està tancat (fora d’ús), doncs un fort temporal al 2011 va provocar fortes esllavissades que el va fer desaparèixer. Quina ràbia !!!! i des de el 2011 no l’han pogut refer ? Doncs sembla que no tenen prou €€€€ i en Berlusconi no els ajuda (o això ens diuen). Resumint, se’ns ha reduït una etapa de la caminada prevista, grrrr.
Després de fer unes foccacies per dinar i seguint les indicacions que ens van enviar per correu els de l’hotel (quan vam fer les reserves), arribem al punt on ens recullen i ens porten fins aquest, que està situat a mitja muntanya (mooolt amunt, sort que ens recullen !!!). Ens expliquen i ens donen uns horaris del servei de furgo que te l’hotel per pujar i baixar al poble (un cada hora) i ens instal·lem a l’habitació i fem una migdiadeta (o el que la Queralt ens deixa).
A la tarda baixem al poble per visitar-lo i sopar una mica. Hi ha molt ambient turístic típic de poble de costa en ple mes d’agost. Les terrasses dels restaurants son plenes a vessar de gent de tot arreu amb la pell vermella com una gamba i beguda fresca a taula.
Monterosso es divideix en dues parts separades entre si per una penya. L’estació de tren es situa a la part nova on hi ha la majoria d’hotels i la part vella té les esglésies, cases antigues que lloguen habitacions i carrerons més típics. En ambdues hi ha de tot pel turista! Per sort nosaltres estem a muntanya, amb vistes a tot el Cinque Terre i lluny dels dos bullicis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada