Pàgines

divendres, 1 de gener del 2010

1er dia de l'any i ... intens eh !!!

Després de la ressaca de cap d'any que es pot tenir en un país musulmà, iniciem el nou any 2010 amb tots aquells propósits que cadascú s'autoimposa (gimnàs, idiomes, canvi de feina, nous viatges ...). Tot i així de moment ens n'oblidem d'aquests i anem gaudint del viatge que tenim en marxa.

Aprofitant que estem a les afores de Nizwa, volem anar a un poble proper que té les cases construides en fang (en runes). Tot buscant-lo en trobem un altre pensant-nos que és el que cerquem, però resulta que d'aquest ningú ens n'havia parlat. És força petit, però molt guapo. Les cases derruides envolten una fortificació estreta i esvelta (restaurada). No hi ha absolutament ningú, ens invaeix un silenci aclaparador i el sol comença a alçar-se mentre entrem a totes i cadascuna de les cases, observant la rica arquitectura de l'època i els processos constructius que s'utilitzaven, fent volar la imaginació de com devia ser aquell poblet quan estava actiu. A un extrem, un minaret d'una petita mesquita ens permet, al pujar-hi d'estranquis, poder fer una visió aèrea de com era tot plegat.

Si aquest poble ens ha fascinat, com serà el que estem buscant ? Finalment el trobem però ... està tot ell tancat i prohibit l'accés degut al alt estat ruinós d'aquest (actualment en procés de restauració). La veritat és que deu ser impressionant, doncs és enorme; però l'únic que podem fer és rodejar-lo i contemplar les grans esquerdes de la muralla i les cases del seu perímetre.

Havent fet gana amb els passeigs matinals, aprofitem per esmorzar abans d'anar a l'antiga capital d'Oman, Nizwa.


Avui és divendres, és a dir dia de mercat a Nizwa. A la plaça principal del casc antic de la ciutat és on es celebra el mercat d'animals. L'aparcament gegant que existeix està a tope, i no deixen d'arribar multitud d'omanites amb les seves "pick-up" carregades d'animals vius per fer la compra venda corresponent (vaques, cabres, camells, ...). El tràfec d'omanites de diferents etnies, el homes amb les seves túniques blanques, les dones vestides de negre, algunes d'elles totalment tapades, i els animals per allà al mig, és digne de veure-ho. Al voltant del mercat d'animals també s'aprofita per vendre de tot, desde verdures i peix, fins a ceràmica o armes. Val la pena venir-hi en divendres per la gran vida que presenta la ciutat (possiblement per això el dia anterior no trobàvem absolutament cap habitació on allotjar-nos).

Després anem a visitar la fortificació de la ciutat, on hi ha força turisme (local i estranger). Tot i que no està malament, està restaurada i molt pensada pel turisme, per això d'altres que hem vist ens han agradat més. Això si, val la pena entrar per poder pujar al terrat i observar, a vista d'ocell, la magnífica cúpula de la mesquita de Nizwa. Ara és tota ella de color terrós i es mimetitza molt be amb l'entorn, però antigament (no fa massa) era d'un color blavós que destacava moltíssim (com la foto de la portada de la guia Brat). Segueix essent molt maca i espectacular però ... creiem que blava ressaltava molt més.

Aprofitem per fer unes compres i treure diners i ens dirigim cap a Birkat Al Mawz, poble d'on es parteix cap al Sayq Plateau (zona de muntayna d'uns 2.000 m d'alçada amb pobles i wadis). Com que ja portem varis dies per la regió de muntanyes i el temps apreta, no hi pujem, però si que visitem el poble que destaca per tenir el Falaj al Sharieh, un sistema de regadiu de l'época persa (Patrimoni de la Humanitat) que discórrer i dona suministre d'aigua a la fortalesa, la mesquita, el poble i finalment les extenses plantacions de palmerars. Tot resseguint i observant la canalització d'aigua, xerrem amb els nens locals, veiem els diferents vestidors - rentadors que estan a sobre del canal per poder banyar-t'hi amb intimitat (no és un lavabo Edu !!!), però suposem que està pensat més per les dones, ja que els homes veiem que es renten a l'aire lliure. Com que no volem ser menys, ens descalcem i remullem els nostres peus a la fresca aigua que discórrer pel falaj procedent del Sayq Plateau a través dels diferents Wadis que el conformen i nodreixen la vall del poble.

Deixem ja definitivament, i amb molt bon gust de boca, les muntanyes de Jebel per dirigir-nos cap al sud direcció al desert (Wahiba Sands), amb ganes de veure i conduir a través de dunes. El llarg viatge cap al sud creua paissatges molt diferents als que hem vist fins ara, però el temps ha empitjorat hi ha començat a ploure força. Anem justos de benzina i ens perdem una mica per les carreteres locals que hem volgut creuar per fer dreçera. Finalment, amb la llum de la reserva fonent-se, trobem un poble amb benzinera i un petit local indi on podem dinar per quatre rals, això si no demanis forquilles perque no en tenen.

Finalment arribem a Al Mintaris, la darrera població abans d'endinsar-nos a les vermelloses dunes del desert. Ens dirigim a la benzinera del poble per contractar un guia tal com ens va recomenar la família Holandesa amb la que vam compartir zona d'acampada al Jabel Jams. Allà a més d'omplir al màxim el dipòsit del cotxe comencem una intensa negociació amb guies locals per pactar el millor preu per creuar el desert de nord a sud. La idea que els plantegem és que un baduí amb el seu vehicle ens guii per les dunes fins a Qihayd i nosaltres el seguim amb el nostre 4x4. Finalment en Salim és l'elegit, doncs les altres opcions eren simples intermediaris, i nosaltres volíem conèixer al guia en persona.

Comprem quelcom per sopar, treiem l'aire de les rodes i connectem de nou el 4x4. Tot just sortir del poble ja veiem algún que altre camell i les inmenses dunes d'entre 150 i 200 m d'alçada que formen les portes d'entrada al desert. Estem molt emocionats, doncs per tots és la primera vegada que ens endinsarem d'aquesta manera per un desert, a més de ser el primer cop que hi dormirem.

Després de poca estona, ens enfilem a una duna i les anem atravessant perpendicularment i ... encallem el cotxe fins a la panxa. Ens pensàvem que d'allà ja no en sortíem però en Salim és un crack. Decidim quedar-nos allà mateix a passar la nit, per tant plantem les tendes. Per extrany que ho sembli, el cel estava totalment tapat i ... va començar a ploure, si, si a ploure al mig del desert. Segons en Salim només plou un o dos cops l'any allà, per tant no sabem si considerar-nos afortunats o no.

Sopem dins del cotxe mentre segueix plovent, però finalment para i veiem sortir una magnífica lluna plena que permet contemplar a la penombra els perfils de les dunes que ens envolten. Decidim fer una excursió a peu nocturna i comencem a jugar a tirar-nos per la sorra, a tocar i parar i fer la cabra, vaja tant que en lluís es fum una nata duna avall que li esgarrinxa la cuixa. Contents tornem a les tendes quan l'Eduard diu ... "em sembla que he perdut les claus del cotxe !" En aquell moment ens acollonim i fem un pla de recerca per buscar "una agulla en un paller". Anem resseguint totes les petjades que hi havia a la sorra, fins que finalment en Lluís és l'afortunat que les troba. Ufff, ens pensàvem que d'allà ja no en sortíem i a més ... com li expliques a la companyia de lloguer que el cotxe està aparcat a la 3ª duna a la dreta del Wahiba Sands.