Pàgines

dilluns, 31 de desembre del 2007

Cap d'any x 3

Aixo de Romania no és com al Japó, és a dir que d' internet no en trobem gaire sovint.

Sortint de Targu Mures vem anar a Praid a visitar unes mines de sal. A l'entrada de la mina estavem a -13 graus. Vem agafar un bus que baixava cap dins la mina uns 150m sota terra i d'alla a peu per unes escales de fusta s'anava baixant fins mes avall arribant a unes grans cavernes de molta alcada i amplada. Hi havia molt turisme del pais ja que a la mina se li atribueixen propietats curatives i es que alla baix, ni fa tant fred ni hi neva tant, tot i que l'aire que es respira te una fortor de sal important.

Des de Praid vem anar fent per unes carreteres espectaculars fins al llac Roso, tot el paisatge nevat amb uns boscos impressionants. Arribats al llac, aquest estava molt nevat i glacat, a sobre la gent hi patinava, hi passejava, hi jugava a futbol...vaja, com si d'un prat de gespa es tractes.

Com que teniem gana, vem tastar un tradicional brioix ensucradissim i calent (fet al moment) que te forma de cilindre. Molt bo pero molt empalagos.

Sortint del llac Roso i seguint la carretera cap a Bicaz vem passar per unes gorges de mes de 300m d'alcada. Tambe molt impressionants que juntament amb el paisatge blanc feien un marc incomparable.

Des de Bicaz vem fer una bona tirada de carretera direccio al nord fins a Radauti, on vem passar la nit de fi d'any. Durant tot el trajecte, les carreteres sense iluminacio i amb una boira espesa, tenien tot sovint la sorpresa de grups de gent disfressada caminant de poble a poble tocant timbals i d'altres instruments i bevent per fer passar el fred. Per en Marc conduir va ser com jugar a l'ordinador, calia estar molt concentrat i atent per anar sortejant-los.

Arribats a Radauti, molt cansats ens vem trobar que tot estava tancat pero nosaltres previsors vem comprar menjar per fer la nostra festa particular.
A l'hotel, erem els unics hostes i ens van deixar molt amablement tot el restaurant per nosaltres aixi que vem tenir una taula molt ben parada per fer els honors als pates, formatges i demes aixi com a les delicies de xocolata de Vic que la Nuria portava amagades a la maleta fins aleshores. El raim i el cava no va faltar a la llista de la compra!

Com que estavem molt cansats, vem decidir fer aviat les campanades, quan ens va venir be. Eren les 22:50 (hora de Romania, una hora mes que Bcn). En Xavi amb la cullera va anar tocant les campanades (quarts inclosos). I...bon any nou 2008!!!

Ens vem anar animant, i no precisament pel cava que era dolent amb ganes, i vam decidir anar a la plaça del poble a celebrar el nou any amb tota la gent local. La plaça estava plena de gom a gom, hi havia un concert i la petaca de'n Xavi ajudava a passar el fred. A pocs segons de les 12 un conte enrera a crits per tothom va ser l'entrada d'any a Romania, acompanyada d'un castell de focs molt bonic i proper. Els focs no pujaven tant amunt com a Barcelona i estaven molt aprop, espectacular!
Tornant a l'hotel i havia festa al hall i ens hi vem afegir de manera que se'ns van fer la una de la matinada, es a dir, les 24 a casa nostra i vam fer el 3er Cap d'Any! aqui la Nuria va tornar a treure una segona remesa de xocolata bonissima! BON ANY NOU 2008.

diumenge, 30 de desembre del 2007

Carreteres blanques

Despres del consistent esmorzar de l'hotel hem sortit al carrer i ens hem quedat tiesos. -15 graus negatius de fred i gel. Tot i aixi, hem volgut tornar a passejar per Brasov de dia.

A mes a mes dels carrers hem volgut pujar fins la torre blanca i la torre negre que estan a la muntanya, prop del poble pero en una posicio elevada des de la qual les vistes mereixen l'esforc de la pujada. Per baixar hi havia una escala gelada on calia anar en compte si no es volia baixar d'una sola vegada.

Acabada la gelida passejada hem agafat el cotxe i carretera cap al castell de Bran. Hem volgut passar per Poiana Brasov, que ve a ser la Molina d'aqui. Estava a tope de gent, i es que es diumenge i hi ha molta neu. La veritat es que lo d'esquiar divendres a Sinaia sense gent, va ser un luxe.

Arribats al castell de Bran, passades les paradetes de draculandia hem comencat la pujada al castell. Aquest te forca encant pero es una llastima la quantitat de turistes que el visiten i no es disfruta tant com si fas la visita sol o amb un grup reduit. Tot i aixi, era una visita indispensable.

Direccio cap a Sighisoara hem decidit anar a veure una esglesia fortificada patrimoni de la humanitat per la Unesco, a Viscri (perque Prejmer estava tancada al ser diumenge...ooohhh).

Per arribar-hi la Lonely explicava d'una mala carretera plena de bonys i sotracs. En el mapa de carreteres esta pintada de color blanc, el pitjor rang del ranking, la mes regional i tirada de tot el pais.

I blanca era, tant blanca i tant nevada que s'havien tapat de neu tots els forats i hem pogut disfrutar dels neumatics de contacte de l'A4, fantastic. Pel cami, hem disfrutat de la Romania autentica, sobretot perque hem allargat la ruta una mica per error pero hem passat per llocs on no haguessim passat ni vist mai. D'anada des d'un costat i de la tornada des de l'altra banda, diferent de la d'abans. Es lo que tiene.

Viscri es....sense paraules, digne de veure i visitar-se. El poblet es molt petit, totes les cases estan al llarg d'un sol carrer enmig del qual els nens del poble juguen amb els trineus.

"....de cop i volta el sol es va tapar i va comencar a nevar estrepitosament pero en Marc no es volia quedar sense tocar aquella esglesia, motiu pel qual ell havia vingut fins aqui, de manera que en Xavier l'acompanya a vorejar la tanca del recinte quan de sobte, trobaren un forat sota la tanca, i decidiren entrar-hi. De fons es van comencar a sentir els gossos salvatges bordar cada vegada mes aprop pero malgrat la foscor, el fred i els udols de les besties afamades decidiren tirar endavant perque res no els pararia....." XTE.

Hem tornat a agafar el cotxe fins a Sighisoara, on va neixer en Vlad Tepes (font d'inspiració de Dracula). Hi ha tota una ciutadella medieval dins les muralles i bastions molt bonica. Hi ha una llarga escala coberta de fusta que porta a una esglesia i un cementiri al capdamunt del recinte.

Baixant, un cafe i una estona davant d'aquest ordinador per explicar aquest dos dies. Fins la propera!, potser l'any vinent.... Una freda abracada!

dissabte, 29 de desembre del 2007

De sol a sol i sobre la neu

Ahir, ens vem llevar a Sinaia i a peu des de l'hotel vem pujar al castell de Peles o de les punxes. Esta enmig d'un bosc d'avets i amb les punxes de les torres esta ben integrat.

Els interiors son impressionants, molta talla de fusta, varis ornaments i armes amb pedres precioses, etc... totes les sales es visiten amb uns peucs als peus sobre el calcat del carrer.

Marxem cap a Busteni, on agafem un clon del teleferic del James Bond pero aquest molt mes alt, llarg i espectacular. Puja entremig de les roques conglomerades mes altes d'Europa, com la cistella de Montserrat pero a lo bestia. Segons en Xavier, i els seus calculs aproximats ens moviem a una velocitat de cruer mitja d'uns 33,29 km/hra.

Al capdamunt, impressiona el plateau de neu que hi ha. Cal parar atencio dels ossos i de no patinar pel gel entremig de la neu.

Vem caminar fins les roques erosionades en forma de bolets i des d'alla ens vem animar fins una altra i d'alla la Nuria ens va ENREDAR a fer un cafe en un refugi que es veia a la llunyania. Quan vem arribar, ni cafe ni refugi pero va estar molt be la passejada.

Baixant en Xavier es va comprar un trineu, d'aquests que es una pala de plastic i de seguida els matxotes el van provar davant de l'aparcament, tot desviant-se de la trajectoria prevista.

Ens dirigim cap a Rasnov, poble fantasma sense ningu al carrer. Normal d'un cap de setmana a -10 graus i amb boira. Vem comprar pa bimbo i un formatge bonissim i ens vem fer uns entrepans per menjar de cami a la fortificacio. De la boira, no veiem ni el cami ni la fortalesa.

A dins del fuerte hi havia un poble-museu abandonat on ara nomes queda museu, quatre botigues i una cafeteria acollidora on pendre algo calent. La vista des d'alla dalt era espectacular, llastima de la boira.

Baixem a les fosques pel caminito de Belen i carretera i manta cap a Brasov, conduint entre extensions nevades en busca de l'hotel Capitol, davant del parc i l'Ajuntament.

Fem un passeig nocturn per la ciutat amb un vi calent a la ma per suportar la temperatura. Busquem el restaurant Bistro de l'Arte per sopar, on tot es molt bo, llastima que triguin tant a servir. D'aqui, directes al llit a descansar.

divendres, 28 de desembre del 2007

Esqui als Carpats - Sinaia

Ahir vam arribar a Bucarest, amb una hora de retard. Excepte la pista d' aterratge, tot estava nevat. Vem recollir les maletes i a la sortida ens espera el sr. del cotxe de lloguer. Agafem el cotxe i carretera i manta cap a Sinaia. Ens vem sorprendre del bon estat de la carretera pero de fet, es una de les mes importants i sort d' aixo perque la boira ens va acompanyar tot el viatge.
Una vegada a Sinaia vem buscar l hotel, al mateix recinte del palau Peles. Molt xulo i acollidor.
Tot seguit, a sopar (tomaquets d hivern, sopes, etc....) i a dormir al comode llit.

Aquest mati hem esmorzat com a reis al restaurant de l' hotel i hem pujat amb cotxe cap a l estacio d'esqui. Aixo quan hem aconseguit arrencar el super audiA4. Hem empes el cotxe tambe hem cridat al sr. de recepcio qui, a la primera l'ha arrencat. No se si ha estat una inocentada o que pero ens hem quedat ben fomuts.

On hem deixat el cotxe hem agafat un teleferic fins la cota 1400, alla hem llogat el material i hem seguit pujant amb un altre teleferic. Aquest era molt antic, el tipic de les pelis del James Bond, pero les velles. Ens ha portat fins la cota 2000 i deixat aquest ja hem anat agafant telecadires.... cap a tastar la neu romanesa.

El dia ha estat esplendid, un cel blau sense cap nuvol i un sol precios i absolutament res de vent.

Vaja, una jornada a repetir!

En Marc i la Nuria han demostrat tenir un nivell molt superior al de'n Xavier i la Montse els quals han fet un equipo rojo, no com els primers que han fet un equipo negre i fins hi tot han baixat gairebe fins al cotxe amb esquis!!

Aquesta nit pero, el Trombocid anira a raig fet i no pas per la Montse! =;-)

Aqui no pagues un forfait per tot el dia sino que compres "punts" amb una targeta magnetica.


Per cada pujada et desconten 2 punts i no 1 com pensavem i creiem logic. Aixi que la sorpresa ha estat al viatge num. 6 on el saldo estava esgotat quan pensavem que tot just estavem a la meitat del disfrute.

Hem tingut que renovar el saldo!, sort que es baratet.

Tot i el solet la temperatura era forca baixa, sobretot quan ha marxat aquest i ens hem quedat a -8,5 graus.

Una reconfortant dutxa a l'hotel ens ha deixat nous! i disposats a passejar una estona per Sinaia sota les llums de Nadal dels carrers.

Lo de trobar internet ha estat una gimcama final del dia ja que portem una bona estona anant amunt i avall del carrer principal preguntant.

Ara ens dirigim a sopar molt i molt be, segons recomana la llibreta de la Fina, filet al pebre verd, xampinyons, pure de patata i gelat! ummmm

apa, bona nit a tothom!!

dimecres, 26 de desembre del 2007

Diari del viatger d'hivern

Aquest hivern ens hem animat a sortir de nou (ens ho mereixem !!!) però aquest cop toca passar fred de debó.

Anem a Romania, al país de'n Vlad Tepes o Vlad el Empalador (foto) o més conegut com a Dràcula (Dimoni). Doncs si, ens passejarem al llarg dels Càrpats (Transilvania, Moldavia, Valàquia, Maramures) visitant l'apasionant país on aquest personatge va "empalar" amb llargues estaques als seus enemics, sobretot els turcs.

En aquest viatge no anem sols, ens acompanyen la Núria i en Xavier.

Demà al migdia sortim de Barcelona i volem directe cap a Bucarest, la capital, on lloguem un cotxe i iniciem el viatge. A veure si l'abundant neu prevista a la zona ens permet visitar tot el que tenim preparat.

Ara ens estem fent la bossa ben plena de roba d'abric, les bateries de la càmera s'estan carregant per immortalitzar imatges que esperem anar penjant a: http://picasaweb.google.com/mcanals.fotos.

Esperem ens aneu seguint en ruta i el disfruteu tant com el Japó d'aquest estiu; sempre i quan Romania estigui una mica preparada en quan a internet, etc....