Pàgines

dijous, 9 d’agost del 2007

Ous negres

Ahir vem anar a Hakone. Vem agafar una altra companyia de trens, la Odakyu, i la veritat es que la JR es molt millor. Per sort, nomes una part de tota l excursio es tren, la resta: funicular, teleferic, trekking, tren de juguet, vaixell pirata, bus i....crec que ja esta.

A mesura que ens acostavem, vem veure que el temps estava tapat. El mont Fuji segurament no es deixaria veure.
I aixi va ser. Vem arribar a Hakone, vem canviar el tren normal per un altre de tipus suis el qual anava guanyant alcada fent Z al llarg de la pujada. Ziga-zaga.

Al final d aquest vem agafar un funicular, que ens va portar al peu del teleferic (cabines tipus ou). Aquestes estaven suspeses per dos cables paral.lels. Quan vam estar passant per la zona mes alta, ho vam entendre. El vent bufava molt fort i tot i estar ben agafada, la cabina s anava balancejant d un costat a l altre.

Vem baixar a dalt i vem caminar una estona fins a una zona de fumaroles i petites piscines d aigua on aquesta bullia i feia una pudor forta de sofre.

Es veia com part de la vall estava explotada pels onsen (banys termals) de la regio, els quals canalitzaven l aigua que extreien des d alla dalt.

Aqui vem comprar els tipics ous bullits en aquestes piscines, son de color negre i diu que si en menges 1 viuras 7 anys mes i si en menges 2 en viuras 14. Ens en vem menjar 2!

En Marc va marxar una estona a caminar entre fumaroles on el paisatge encara era mes tetric i molt similar a un bosc quan s ha cremat.

Vem baixar cap a l altra vall fins a un llac on ens esperava un vaixell per creuar-lo. En principi era des d aquesta zona on es tenen les vistes mes boniques del mont Fuji pero el temps estava molt tapat i no es va deixar veure en cap moment.

Baixant del vaixell, agafavem un bus, que ens tornava a l estacio de Hakone per agafar el tren cap a Tokyo. Pero previament, vem anar a un onsen a banyar-nos i relaxar-nos de la jornada.
Els onsen no son unisex, els homes i les dones en cap moment es veuen. Hi havia piscines a l interior i a l exterior, on era agradable estar-hi.

De tornada cap a Tokyo, el temps es va anar arreglant lleugerament i es va deixar veure, tot i que a la llunyania, la silueta del simbol nacional del Japo, el Mont Fuji !!!

Sopem a Tokyo i despres a dormir, la darrera nit al Japo. Avui acabarem de visitar racons d aquesta inmensa ciutat i a mitja tarda ja farem cami cap a l aeroport per comencar la tornada.

Gracies a tots els que ens heu anat seguint, esperem que hagiu disfrutat, nosaltres ho hem fet molt. Una abracada

marc i montse

pd. podeu seguir fent comentaris perque els anirem llegint i ens fa molta il.lusio!.

dimarts, 7 d’agost del 2007

Visitant els barris de ...

Avui hem estat tot el dia visitant Critter country, fantasyland, toontown, tomorrowland, westerland i adventurland.... es a dir, hem anat a Tokyo Disneyland!

Com dos autentics nens petits hem passat el dia sencer i fins les 10 de la nit que tanquen a dins del recinte, d atraccio en atraccio i en algun espectacle.

Avui, serem breus perque el parc d aqui es com els altres, tots son iguals, el que varia es el public i el d aqui tela marinera, sobretot les noies.

Semblava que tothom anes disfressat de Minnie! amb les orelles tipiques pero amb diferents acabats, cadascun mes ortera!

Amb els dits d una ma, o potser com a molt de dues podriem comptar els occidentals que estavem al recinte!. Mig Japo avui ha decidit anar-hi! estava a rebentar de gent i per tant calia fer alguna cua per pujar a les atraccions, encara que totes valien molt la pena!

Dema si que anem a Hakone, a la zona volcanica, faci el temps que faci!

dilluns, 6 d’agost del 2007

Sales

Sales, es a dir, rebaixes. Avui hem visitat dos dels barris mes concurreguts de tokyo: Shibuya i Shinjuku.

Arribar a qualsevol lloc de Tokyo es realment una gimcama complexa. La xarxa de metro i trens es per llogar-hi cadires, a mes a mes de llarga es variada, hi ha diferents companyies de metro i tren. I es que per transportar els 12,4 milions de persones que viuen en aquesta ciutat, calen infraestructures, i no una Renfe qualsevol.

Shibuya, per on hem comencat, es un animat districte comercial on hi ha moltes botigues i poques coses turistiques. Be, tant poques, que ens han tornat a demanar per fer-nos una foto. Al final ens pensarem que som guapos hi tot. Aquesta vegada, ens han fet fotos als dos tal qual, sense acompanyant japo.

Aqui les rebaixes, realment valen la pena tot i que hem entrat a llocs de tota mena i de preus molt diferents. Des de llocs on una samarreta o jersei val 500pts de les d abans, es a dir, 3 euros fins a 30.000pts o 180 euros. I ens hem firat de tot una mica.

Com a tot arreu a les rebaixes nomes queden les sobres i les talles que no fa servir la gran majoria. Es per aixo, que per a nosaltres hi havia talles encara que no les habituals. Hem comprat coses XL i XXL! pel que fa a sabates, en Marc s ha quedat el numero mes gran de la sabateria i fa un 42! i jo m he tingut que quedar un model masculi perque de noia tambe acaben la numeracio aviat.

El calor ha tornat a apretar de valent pero algunes botigues com a reclam llancen aire condicionat davant dels aparadors. El canvi climatic s hi veu accelerat pero val a dir, que s agraia.

Entre botiga i botiga hem passat per l estadi olimpic dels jocs del 1964 (Arquitecte Tange Kenzo). Les impresionants corbes d aquest edifici s aconsegueixen amb la utilitzacio de cables d acer suspesos. El disseny de l estructura es veu molt moderna, sembla mentida que ja tingui 43 anys !!!

Shinjuku, es on hem passat la tarda despres de dinar. Hem sortit de l estacio despres d uns 10 minuts per trobar la sortida adient, penseu que es una estacio on cada dia hi passen 2 milions de persones i es un autentic formiguer on costa caminar i llegir tranquilament els cartells o millor dit, desxifrar la simbologia nipona i treure conclusions.

Hem fet un recorregut pel barri, molt comercial i concurregut tambe tot i que a mig recorregut hem passat per un temple que semblava increible que pogues estar enmig de tal bullici. Era com un petit oasi de tranquilitat i silenci, molt agradable.

Es un barri ple de grans edificis de neons brillants i grans masses de gent que s obren pas gairebe a empentes, pantalles gegants de videos pels carrers, bars de fideus, clubs nocturns i sales de cabaret ipachinkos que son grans sales de joc.

Les previsions del temps per dema no son gaire bones a la regio volcanica de Hakone on tenim previst fer la darrera escapada, aixi que esperarem a dema passat a veure si tenim mes sort. Dema tornarem a caminar per la freake ciutat de Tokyo, on realment t hi pots trobar de tot, es com estar dins una pelicula.

diumenge, 5 d’agost del 2007

Nikko is nippon

Avui hem marxat d Usonamiya cap a Nikko a visitar els temples i tota aquella zona. Nikko en diumenge ve a ser com anar a l Ikea un dissabte pero per fer-vos mes la idea del lloc i l entorn...vindria a ser Montserrat en diumenge un mes d agost mateix. Ple de guiris locals i tours de mes guiris i escoles!. Per aixo suposem que l eslogan de "Nikko is nippon" ve de que tots estan alla.

Entre temple i temple ens han caigut alguns ruixats, mes o menys intensos, que tambe han ajudat a apaivagar la calor tot i que la humitat era alta en tot moment. Els diferents temples i les seves portes ens han servit de paraigues perque tant el xubasquero com aquest, estaven ben guardats a l hotel. Que practic!!

Per primera vegada ens hem sentit molt guiris perque un nen ens ha demanat d on erem i com ens deiem i si es podia fer una foto amb nosaltres. Aixo de tenir els ulls ben rodons aqui triumfa!
Quan ells es fan una foto, i en aquest cas no ha sigut una excepcio, fan el mateix amb els dits....mireu-ho!

De baixada dels temples, que estan a la muntanya, hem passat pel molt fotografiat pont de Nikko i a uns metres mes avall, hem fet parada i fonda en un restaurant local.
El restaurant nomes tenia 3 taules i calia compartir-les, pero el mes curios del lloc no era aixo sino el revestiment de les parets i sostres. Estava reple de targetes, bitllets de transport, fotos i demes paperets dels diferents clients que han passat per alla i han volgut deixar-hi un petit rastre.
Mirant enlaire tot esperant el dinar hem trobat una targeta dAcciona!! com que son vermelles, es veuen de seguida. Un punt a favor pels de marketing!! era una parella de Madrid, un tal Juan i una Mari Luz. Com que l empresa es petita segurament tots els d Acciona ja sabeu de qui debem estar parlant oi?

Nosaltres no portem targetes a sobre perque ja anem prou carregats i no hem deixat rastre pero si hem fet alguna foto.

De nou, hem agafat un tren cap a Tokyo on d aqui 4 hores ens caduca el Japan Rail Pass i comencarem a saber el que costa el transport aqui al Japo.

Des de Tokyo anirem fent excursions pero basicament ho dedicarem a recorrer els diferents barris de la ciutat, que es enormement gran.

El metro es una ciutat per sota, plena de linies de metro, trens de diferents companyies i moltisima gent anant amunt i avall.

La pluja ens ha acompanyat fins la ciutat. El tren bala anava tant rapid quan plovia que les gotes de pluja lliscaven horitzontalment al vidre i semblava com si estessim dins un tunel de rentat iniciant el proces de secat!

Esperem que dema surti el sol, tot i que ara ha refrescat i la temperatura es molt agradable.

p.d. Felicitats Salvador, que dema es el teu sant i per molts anys Jana (cunyada) el dia 7 que ja en fas ..... un mes que l any passat! que disfruteu a Cadaques i ja pujarem!

dissabte, 4 d’agost del 2007

S esta acabant el JR Pass

Doncs si, els 14 dies d abonament de tren se ns acaben dema. Per aixo avui hem fet una bona tirada llarga per apropar-nos a Tokyo, doncs el tren sense el pase es molt car !!!.

Pel mati hem visitat Takayama, els carrerons amb cases antigues (botigues i destileries de Sake) i la coneguda casa de Yoshijima-ke, la qual ha aparegut a moltes revistes d arquitectura i es realment preciosa. L absencia d ornamentacio permet concentrar-se amb les linies agradables i austeres, el sostre alt i la claraboia de l edifici.

Hem anat a l estacio i hem agafat un dels tres trens que ens ha portat fins Utsonamiya, prop de Nikko. Un dels trens bala que hem agafat era de dos pisos, fins ara no sabiem que existisin. I la veritat es que avui les estacions i els trens van a tope, aquests japonesos es mouen molt el cap de setmana!
Aquest poble, Utsonamiya, no surt ni a la guia pero i hem anat a parar perque es on feiem canvi de tren i al ser cap de setmana i agost, no tenir reserva a Nikko i arribar-hi de nit, era massa arriscat (Nikko es la zona mes visitada i turistica de tot Japo).

Utsonamiya no hi ha gent que parli angles, de fet, molts llocs dels que hem estat molt poca gent el parla i les indicacions, mapes i demes esta tot en japones pero sembla mentira com ens anem entenent amb la gent, encara que mes d una conversa seria digne de gravar en video!

Avui entre tot plegat hem aprofitat per fer una mica de shoping tant el mati com ara al vespre abans de sopar. Aqui encara duren les rebaixes d estiu! tota la roba es forca cutre, be, hi ha de tot, lo poc que pot estar be es XXS i es que les noies d aqui no tenen ni pit ni cul! tenen tamany de nena!

Som dissabte per la nit i la gent va vestida per sortir de festa amb vestits tradicionals d aqui japo, les noies van molt arreglades amb el seu kimono amb una faixa rollo casteller amb un llac al darrera ben gran on hi guarden el ventall per la calor, el cabell recollit amb pinces ornamentals, la cara empolvada blanca i els ulls i els llavis molt pintats. Els nois tambe porten kimono de dos parts, camisa i pantalo. Tot plegat ens fa molta gracia una cosa que per ells es ben normal.

Al tren teniem una revista d aquestes tipiques per comprar coses i hem flipat amb els invents japonesos, hi ha una maquineta petita per fer-se un mateix piercings, una especie d aro metal.lic per netejar-se la llengua, i forces coses ortopediques i inutils que mai ens comprariem. Fins hi tot es podien comprar mobles al tren mateix.

Be, dema pel mati, visitarem Nikko i a ultima hora de la tarda esgotarem el Japan Rail Pass (que be l hem amortitzat) anant fins a Hakone, zona volcanica amb vistes al Fuji (si tenim sort i fa bo). I sino, mirarem la caldera d alla que ens sembla que tambe esta activa.

Dema no sabem si hi haura internet aixi que...fins al proper! potser ja des de Tokyo on esgotarem els darrers dies de vacances fent ciutat!.

Vaca loca? no, vaca Hida si.

Estem dins l oficina de turisme de Takayama utilitzant el seu internet. Aixi que...no ens extendrem gaire per no abusar. Si aquest vespre trobem internet...hi haura la cronica d avui.

Ahir vem anar a Shirakawa-go, a la regio dels alps japonesos. Vem fer servir la maniga llarga i va ploure just quan vem acabar de visitar-ho tot. Es tracta d un poble molt bonic amb cases tipiques de la regio, tipus palloza del Bierzo, pero mes groses.

Per accedir al poblet des de l estacio on ens va deixar el bus, s ha de creuar un pont curios que simulava un pont penjant, tot i que era de formigo sense bigues i per tant creiem que atirantat.

Per la tarda vem venir amb bus fins Takayama a la regio de Hida on entre d altres coses, destaquen per tenir la millor vedella del mon. Aixi que ja us podeu imaginar que vem sopar. Val a dir que estem totalment d acord amb que, almenys per nosaltres i fins ara, es la millor vedella del mon. Gustosa, tendre, melosa, es desfa a la boca! ja esteu salivant?

Tot i que normalment al Japo el menjar es una de les coses que no son cares, a vegades ho potser ser, pero en aquest cas, va mereixer la pena!

Et serveixen un plat amb els talls crus de vedella i et porten una pedra amb carbo ences i una reixeta al damunt per posar-hi la carn a sobre i coure-la. Tambe et porten verduretes crues per menjar tal qual mentre es fa la carn pero nosaltres els hi vam ensenyar la variant de la barbacoa i ho vam coure tot! molt bo!

Hem dormit en un allotjament tradicional d aqui que tenia banys termals. Que be!! era un minshuku, ve a ser un bed&breakfast pero a lo japones, tatamis i futons, portes correderes de fusta i paper...
els banys eren homes i dones per separat. Com que no sabiem ben be com va el ritual del bany, lo millor es la observacio i l imitacio del que fan els altres. Excepte quan estas sol com en Marc on val l imaginacio i la memoria, per recordar com ho feia en Shinchan.

Per avui ho deixem aqui, si el vespre trobem internet...mes!

dijous, 2 d’agost del 2007

Esquivant el tifo?

No sabem si ho hem entes be pero pel sud d aqui Japo hi esta passant un tifo. Mes o menys per Aso. Ho recordeu? fa una setmaneta... Be, en tot cas, no hi som i on som (Kanazawa) continuem amb l anticiclo de sol i molta xafugor! la chicharra continua cantant!

Aquest mati hem sortit de la moderna estacio de Kyoto per arribar amb una altra que li podria fer la competencia. L estacio de Kyoto esta molt be pero potser s hi troba a faltar algun element tradicional que la de Kanazawa ha sapigut introduir i amb molt de gust, un torii.
Fins ara n hem vist molts: l amputat, inundat, enterrat, en multitut... ara el torii modern. Aixo ja sembla la col.leccio de cromos del bollicao de fa uns anys amb el toy.

La idea era nomes venir a visitar els jardins de Kenroku-en, considerats els millors del Japo segons els japonesos, pero degut a que nomes hi ha dos busos al dia per anar a Shirakawa-go (el nostre seguent desti), i aixo faria que no tinguesim temps sufiecient per visitar-los, ens hi quedem a dormir i per tant, ampliem el tour de Kanazawa.

El jardi estava com sempre impecable. Era molt bonic pero per considerar-lo el millor potser caldria observar-lo en primavera amb els cirerers florits perque ara tot es verd. Ple de rierols, pontets de pedra, caminets sinuosos, ombres, solanes...de tot.

Hem visitat el mercat on hi hem dinat. El mercat era de peix i feia molt de goig. Tot fresquisim, molt ben presentat i net. Hem entrat a dinar en un d aquells restaurants que si recordeu un capitol del "Shinchan" us fara molta gracia com en Marc. El menjar va en platets en una cinta transportadora al voltant de la barra d on es menja. Cada plat te un color o sanefa diferent i segons aquesta cada plat te un preu assignat. Es molt divertit. Finalment, com el que va de tapes i paga pels palillos menjats, aqui pels plats.
Despres hem visitat el Gion d aqui, o barri de les geishes. Es un barri que destaca pels carrers empedrats i les cases de fusta. A Kanazawa produeixen el 99% del pa d or de tot el Japo. Amb una moneda d or l estiren de tal manera fins al tamany d un tatami d un gruix de 0.001mm !. Amb aixo recobreixen parets, fan artesania, etc...

Es habitual en aquests barris trobar mes dones vestides amb kimono que per la resta de la ciutat. Tambe es habitual als hotels que anem, que mentre estem fent el diari del viatger alguns hostes es passegin pel hall amb el kimono de pijama i les sabatilles que donen per dormir! aqui la gent no te vergonya!
Dema pel mati hem de matinar forca per agafar el bus cap a Shirakawa-go, la zona dels alps japonesos. On esperem hi faci mes fred i fer servir els forros i la maniga llarga que carretegem amunt i avall al fons de la motxilla i que fara molta rabia portar de nou a Barcelona tal qual neta.
Passarem el dia per alla veient l arquitectura Gassho-zukuri, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco (ja la veureu en fotos) fins a mitja tarda on un altre bus ens portara a Takayama, coneguda per la seva arquitectura tradicional i els experts fusters. Tot aixo ho avancem perque es una zona una mica mes remota i no sabem si ens podrem connectar a internet i fer diari del viatger.
p.d.
Imma, si lo de venir a fer-nos companyia va en serio, encara ens queda Nikko, Tokyo i la zona del volca Fuji. Aixi que ves mirant vols!! Algu mes s hi apunta?
Fins aviat!

dimecres, 1 d’agost del 2007

Quan la chicharra canta...

...la calor no s aguanta.
Doncs si, aquesta es la tonica de cada mati. Sortim al carrer i sentir amb major o menor intensitat el soroll de les chicharres als arbres. Avui han cantat ben fort, i s ha demostrat al llarg de la jornada. Tot i aixi, hem fet tot allo previst.

Hem agafat un parell d autobusos cap al nord-oest de Kyoto per visitar primer un temple cobert de pa d or enmig d uns jardins de nou captivadors. Despres amb un altre bus, una mica mes avall, hem visitat un temple zen on hem estat una bona estona contemplant un mar de graveta i quatre pedres. Per recorrer l interior cal anar sense sabates i la veritat es que es tot un descans pels peus caminar una bona estona descalc.

Sortint d aqui hem anat cap a un castell, el de Nijo, al centre de Kyoto. Molt diferent dels que hem vist fins ara (Himeji, kumamoto,...), tot pla i ple de sales amb tatamis, pintures, portes corredises... i com no, uns grans jardins a tot el perimetre amb els seus caminets, els arbres perfectament retallats, els rierols, els ponts, ... impecable i espectacular.
Com explicavem ahir, el terra es constantment respatllat perque estigui sempre net i sense fulles. Una feinada! En aquest cas dues senyores escombraven meticulosament cadascuna de les fulles que queien al damunt de la molsa, fins i tot sota de les pedres !!! :D

Abans d iniciar la tarda pels mercats hem anat a dinar per reposar forces i despres si, els mercats.

Hem comencat pel del menjar i els estris de cuina. Realment es molt curios la gran quantitat d ingredients diferents que tenen. Hem entrat a una ganiveteria que te fama de tenir els millors ganivets del mon. En feien tota la pinta. Recordeu el famos "cuchillo Guinsu" que anunciaven fa anys al teletienda i tallava sabates hi tot?. Els d aquesta botiga eren mes bonics pero segur que tallaven ferro!

Hem visitat tambe la zona d electronica on hi ha "lo ultimo de lo ultimo" i es temptador comprar tot i que ningu parla angles quan comences a investigar sobre algun producte i tampoc saps quina garantia te ni molts dubtes mes. Encara que no descartem invertir en un tercer objectiu per la camara de fotos...

Per cert, hem entrat en una botiga on tenien les camares i els objectius en un cistell metal.lic com si fosin calces i mitjons. Ala, a triar i remenar!!

Hem anat un momentet a descansar a l hotel i de nou a recorrer Kyoto.

Ens hem dirigit cap a Gion, el districte de les geishes a sopar i observar els carrerons amb els fanalets encesos, els restaurants arran de riu amb els menjadors privats i tot l ambient nocturn de la zona.